Zones de Reserva Camperola: Crònica de trobades

II Trobada Nacional de Dones de ZRC i VI Trobada Nacional de ZRC

Els voltants del municipi de Chaparral, capital del sud del Tolima, estan inundats de plantacions de cafè els cultius del qual escalen sobre el relleu de la zona. Segons els experts el cafè d’aquestes terres destaca per la seva dolçor i suavitat. Entre aquesta aroma rica, i un sabor més ric si cap, del 14 al 16 d’octubre desenes d’organitzacions camperoles es van donar cita en la II Trobada Nacional de Dones de Zona de Reserva Camperola i en la VI Trobada Nacional de Zones de Reserva Camperola d’ANZORC. El full de ruta plantejat: la conjuntura actual de Colòmbia i els reptes que suposa la implementació dels acords.

La delegació de gènere de l’ACVC va ser l’encarregada de donar la benvinguda a la II Trobada de Dones de ZRC amb una mística que va retratar el vincle existent entre la dona camperola i la mare terra, ambdues generadores de fruits, d’aliment, de vida. Seguidament es van analitzar les dificultats que enfronten les dones en la implementació, sobretot en el cas dels Planes de Desenvolupament amb Enfocament Territorial (PDET) i del Programa Nacional Integral de Substitució de cultius d’ús il·lícit (PNIS). La crítica és clara: la implementació no està incloent l’enfocament de gènere. Per exemple, no s’aprofundeix sobre què és ser dona cocalera ni es contempla la seva figura com a recol·lectora; a més, s’exclou a les dones als espais de participació.

“S’imaginen un territori sense dones?”, va preguntar a l’auditori Victoria Sandino, integrant del nou partit Força Alternativa Revolucionària del Comú (FARC). I va respondre: “La dona és l’ànima del territori perquè ser dona és ser arrels i ser terra.” Malgrat això, fins al moment les dones camperoles han estat invisibilizadas en els processos organitzatius, segons assenyala el feminisme camperol i popular. Per transformar aquesta realitat, l’agenda programàtica de dones de ZRC d’ANZORC marca la línia de treball pels drets de les dones del camp des de fa un any. L’accés a la tinença i titularitat de la terra i la presència de les dones camperoles com a subjectes polítics i també constructores de pau són alguns dels dotze punts que destaquen.

Que continuïn les arengues: “Som territori, som vida, la pau és de les dones camperoles”, “Les Zones de Reserva Camperola tenen rostre, mans i somnis de dona.” Tanta energia, tanta raó, tanta lluita i veu de dona apoderada. Totes aquestes dones camperoles unides exigien el lloc que els pertany i es mereixen, però també recordaven que necessiten el suport dels homes en les seves lluites per la defensa del territori. Per això mateix, finalitzada la jornada de les dones, el treball de les ZRC va continuar durant els dies 15 i 16.

 

 

Galeria d’imatges:

  • ZRC Tolima

 

Encara que els acords de l’Havana han brindat una oportunitat a la pagesia colombiana que no es pot malgastar, el balanç no és positiu. Carmenza Gómez, presidenta d’ANZORC, va indicar que només continuen sis Zones de Reserva Camperola constituïdes enfront de les set que estan esperant des de la passada trobada en Curumaní. Per la seva banda, els ponents de la taula sobre transformació territorial per a la pau, reconciliació i reincorporació van coincidir a assenyalar l’incompliment de la institucionalitat. Anubis Zapata, delegat d’ANZORC del PNIS, va criticar que en el punt 4 “les eradicacions tenen més pressupost que el propi programa de substitució.” A més, va denunciar la presència de paramilitars a les zones amb cultius de coca.

En el cas del punt 2, Jailer González, d’ASTRACATOL, va explicar el funcionament de les Circumscripcions Especials per a la Pau (CEP) i va insistir que estan sent exclosos de la participació política. “Algunes taules electorals s’han traslladat a les capçaleres municipals i impedeixen el vot en zona rural”, va apuntar. En aquesta mateixa línia, Pastor Alape, del Consell Nacional de Reincorporació i FARC, va assenyalar que les comunitats han de reapropiarse de les CEP perquè els partits tradicionals no revictimicen les candidatures recordant a la Unión Patriótica. Així mateix, Alape va advertir que la implementació encara no ha començat i que tan sols s’han realitzat alguns exercicis en aquesta adreça.

El Pla d’Acció a seguir versa principalment sobre els PDET i el PNIS. Els representants de les organitzacions es van distribuir per zones i van compartir experiències i propostes de treball. D’altra banda, també es van dividir en les taules sobre drets camperols en les quals es van tractar entre altres temes la seguretat i l’autoprotecció, l’economia i sobirania alimentària, i la defensa del territori i el medi ambient. Tot compendi d’entrades, aportacions i iniciatives van servir per redactar la declaració política de la trobada que respon a les problemàtiques i necessitats de les camperoles i camperols del país.

I va caure la nit a Chaparral. La guitarra de Benjamí Guzmán, camperol oriünd del Cañón de las Hermosas, amenitza el comiat i arrenca els somriures i els aplaudiments del públic. ASTRACATOL, organització amfitriona, bufa les veles en el seu desè aniversari de lluita. Alguns dels assistents ja desfilen pels passadissos del recinte que els ha acollit durant aquests dies, carreguen morrales, carpes i matalassos, ja es van.

Felicitats a ASTRACATOL per l’acolliment. Felicitats al seu Guàrdia Camperola recentment constituïda per la seva diligència per preservar la seguretat. Felicitats a ANZORC per l’organització de la trobada. I felicitats a tota la pagesia colombiana que ha recorregut centenars de quilòmetres per estar present aquests dies, per participar i defensar els seus drets. El volum de treball s’intueix cada vegada major, els reptes gegantescs, però la fortalesa i l’esperança d’aquestes gents semblen infinitament superiors. Encara s’assaboreix el dulzor del pastís en els llavis, però és hora de dir un “Fins aviat!” afectuós i, gens, que l’any que ve toca més, no?

 


Compartir: