Ser activista social a Colòmbia: un treball que costa la vida

Els assassinats de líders i lideresses augmenta des de la signatura de l'Acord de Pau

Publicat originalment en el Diari Públic el 24-11-2018

Els victimaris de la María Carvajal solament tenien una fotografia per identificar a la dona que havien d’assassinar. Davant el dubte, la van deixar escapar. Passat un temps, la van emmordassar i van emmanillar, però aquella vegada solament volien els seus diners. Anys més tard, va sofrir un atemptat del que va sortir il·lesa. Tot per exercir la defensa dels drets humans, un treball que “a Colòmbia costa la vida”.

Es compleix el segon aniversari de la signatura de l’Acord de Pau entre l’ex president Juan Manuel Santos i les FARC-EP . El 24 de novembre de 2016, després de quatre anys de negociacions i un referèndum fallit, es va posar fi a una guerra de més de cinc dècades. A pesar que, amb l’acord es preveia una disminució dels nivells de violència, líders socials i camperols coincideixen que viuen una situació alarmant. “Aquest pacte era una oportunitat perquè no corregués més sang als nostres territoris i crèiem que anava a haver-hi tranquil·litat, però a poc a poc això ha canviat”, lamenta Over Pila, dirigent social.

Segons l’Institut d’Estudis per al Desenvolupament i la Pau (Indepaz), en 2017 es van produir 170 assassinats de líders i defensors de drets humans. Durant 2018 hi ha hagut dos repunts. En el primer trimestre, 46 dirigents socials van ser assassinats. I a mitjan any, mentre Colòmbia es jugava la seva permanència en el mundial de futbol i el conservador Iván Duque guanyava les eleccions presidencials, dos dies van bastar per cobrar-se la vida de deu activistes en vuit províncies del país.

Pila també va rebre dos missatges per sota de la porta del seu domicili en els quals ho amenaçaven de mort. El temor ho va fer fugir per un temps. “Des de la signatura de l’acord de pau hi ha una campanya en contra dels defensors i defensores”, considera Edilberto Daza, dirigent camperol que sofreix amenaces directes des de fa més d’una dècada. Va ser segrestat tres dies per paramilitars en 2007 i va sobreviure a un atemptat. La violència ha format part de la seva vida sempre. “Fa anys vivim una època en la qual va haver-hi molts assassinats i massacres, així que ara ens resulta molt dur, però no estrany”.

Donada la preocupant situació de Daza, al setembre de 2017 va ser acollit a Europa a través d’un programa de protecció a persones defensores en el qual, durant sis mesos, va poder denunciar davant les institucions europees el risc que sofreixen.

Velató en contra dels assassinats de líders i lideresses socials a la ciutat colombiana de Villavicencio.

Desprotecció estatal

Per a la protecció de les persones amb greus riscos d’amenaces, el Govern va crear la Unitat Nacional de Protecció (UNP). No obstant això, té un paper limitat, ja que no ofereix mesures preventives. Les defensores denuncien que no preveu la seguretat en els entorns rurals. “Et donen telèfons per a llocs on no hi ha senyal, els cotxes no estan preparats per a les vies rurals i es demoren molt a donar resposta”, protesta Daza. El dirigent va esperar tres anys fins que li van atorgar un esquema de seguretat amb dos escortes. Però no tots obtenen aquestes mesures cautelars.

Dies després de la seva presa de possessió, el president Iván Duque, el defensor del Poble, Carlos Negret, i altres càrrecs van signar el document ‘Pacte per la vida i la protecció dels líders socials i persones defensores de drets humans’. Malgrat aquestes mesures institucionals, des de les organitzacions socials denuncien la falta de resultats i assenyalen la responsabilitat de l’Estat. “Les autoritats no busquen la forma de salvaguardar la integritat del dirigent social”, protesta Pila.

Per al Jaime González, comunicador social, la resposta institucional és ineficaç. “L’Estat ho nega, però els assassinats contra el moviment popular són sistemàtics des que es va signar l’acord de pau”. A més, apunta al fet que els interessos en el control de les rutes del narcotràfic, la mineria il·legal o les hisendes dedicades al latifundi es contraposen al treball de les comunitats al territori i conseqüentment “la pagesia es converteix en víctima de la violència”. De fet, González coincideix amb Pila en assenyalar certa complicitat entre grups paramilitars i Força Pública. “És impossible que assassinin a líders i lideresses a escassos metres de la policia o l’exèrcit i no hagi capturats ni coneixement de qui va cometre el crim”, denuncia Pila.

Velató en contra dels assassinats de líders i lideresses socials a la ciutat colombiana de Villavicencio.

Nova conjuntura

En el seu últim informe, l’Institut Kroc, que monitora l’avanç dels acords de pau, indica la preocupació per “l’increment i persistència d’homicidis contra defensors i defensores de drets humans” sobretot a les zones històricament afectades pel conflicte armat. Així mateix, a mitjan octubre, Jean Arnault, cap de la Missió de Verificació de l’ONU a Colòmbia, va presentar davant el Consell de Seguretat de Nacions Unides un informe sobre la implementació dels acords.

Des de l’organisme es va assenyalar la urgència d’aplicar el Pacte per la Vida, promogut pel nou govern, per solucionar la greu problemàtica.

No obstant això, l’arribada de Duque a l’executiu, proper a l’ex president Álvaro Uribe, ha minat les esperances de les organitzacions. Irene Ramírez, presidenta de l’Associació Camperola del Valle del Rio Cimitarra, lamenta l’estat de l’actual conjuntura. “Amb el nou Govern, anem a retrocedir vuit anys, com quan jo vaig començar el meu treball per defensar a les companyes i companys perseguits i estigmatitzats durant el mandat d’Uribe”.

“L’Acord de Pau que va ser una victòria popular s’està incomplint”, constata Juan Carlos Quintero, dirigent social. En el seu recent gira per Europa, denuncia que “l’Estat no eradica les causes socials que van generar el conflicte i la guerra”.
Malgrat la unanimitat pel que fa a la ineficàcia de les autoritats, les organitzacions no cessen en el seu treball, sinó que el seu compromís augmenta. “Assec que les comunitats m’aprecien i em recolzen així que seguiré en la meva labor fins al dia de la meva mort”, expressa Daza. De la mateixa manera, Ramírez assegura que si és necessari tornaran a sortir als carrers: “El camí a la pau està traçat i anem a continuar fins que no es cometin més assassinats”.

I fa dues setmanes, quan queia la nit, Over Pila tornava amb cotxe d’una xerrada amb les comunitats. Anava acompanyat pels seus dos escortes quan van disparar en diverses ocasions contra l’automòbil. Davant l’atac van tornar al lloc del que havien sortit però ningú els va prestar ajuda. “Ho entenc perquè la gent té por de parlar”, explica Pila. Confessa que també tem per la seva vida. S’activen els protocols de protecció però el risc persisteix i a l’una que la convicció. “Fins que Déu ens ho permeti seguirem treballant en el que ens mou que és la defensa del poble colombià”.


Compartir: