Per unes institucions al servei de les comunitats

IAP acompanya la Ruta Interinstitucional al Magdalena Medio

Fa amb prou feines uns dies, amb IAP vam tenir l’oportunitat d’assistir al Fòrum regional Reptes dels Caperols i camperoles Magdalena Medio cap a la construcció de pau territorial, en el marc del balanç intern de la ACVC, on es va parlar d’economia camperola, medi ambient, Zones de Reserva Camperola, Acord de Pau, conclusions i reptes cap al futur.

El balanç acaba amb una clamorosa reivindicació del paper de les comunitats: “nosaltres som l’Estat”, doncs és cert que no se’ls ha deixat una altra opció que ser-ho en totes les seves formes.

Això em fa rememorar les meves primeres sortides com a voluntària de IAP acompanyant a l’ACVC en una Ruta Interinstitucional que el que busca, precisament, és començar a transformar aquesta històrica absència d’Estat a través del diàleg entre comunitats i institucions.

Intervinguts de novembre d’aquest any recentment acabat. Em poso l’armilla, agarro la motxilla i em pujo a una camioneta 4×4 juntament amb les meves companyes, membres de l’equip tècnic del Programa de Prevenció, Protecció i Seguretat de Defensors i Defensores de Drets Humans del Nororiente Colombià i autoritats colombianes com són la defensoría del poble i la corregiduría.

Realitzem un recorregut per diferents senderes de zones tan castigades pel conflicte com són el Sud de Bolívar i el Nord-est Antioqueny, reunint-nos amb comunitats camperoles i mineres.

La meva primera impressió és que el trajecte és tota una odissea; és època de pluges i anem per unes carreteres que no han rebut l’atenció merescuda. Ens quedem estancades en el fang, se’ns punxa una roda i hi ha llocs als quals ni tan sols aconseguim accedir. El dia a dia de qualsevol habitant del territori.

Els paisatges són bells. La gent es presenta, amable i propera, amb una encaixada i un somriure.

La següent impressió que cala és la potència dels lideratges que trobem en el camí. Comunitats molt organitzades, amb idees clares, que solament requereixen d’un interlocutor que les escolti i les articuli amb els recursos públics que pertanyen a tota la ciutadania per igual.

L’Estat sempre s’ha presentat a la regió en forma de força pública i no en forma de serveis; és una de les qüestions presents en l’Acord de Pau per solucionar les causes estructurals del conflicte. A més, com deia un habitant del territori, “al final resulta que la inseguretat està on està la seguretat”. Això no pot seguir ocorrent.

Per tant es parteix d’un justificat sentiment de desconfiança de la comunitat cap a la institució, que podem percebre en l’acompanyament, i que potser comenci a canviar amb el compliment dels acords, que s’està postergant més de l’esperat. La confiança és alguna cosa que es guanya amb actes.

Els organismes presents en la Ruta Interinstitucional escolten els riscos i necessitats manifestades per les comunitats visitades. Riscos associats als interessos comercials, el control territorial d’actors armats, la substitució de cultius d’ús il·lícit i les amenaces i assenyalaments a líders i lideresas. En definitiva, conflictes per la defensa de la terra i el territori. Situació sumada a les condicions estructurals que es materialitzen en la falta d’equipament mèdic, falta d’educació, carreteres en mal estat, etc.

Les comunitats manifesten que la violència persisteix amb dinàmiques diferents des dels acords i que, en moltes ocasions, es tracta d’opacar aquesta violència despolititzant-la.

Els interessos comercials es mantenen latents sobre el territori, per la qual cosa serà necessari, com manifesten les comunitats, explorar mecanismes que garanteixin la seva sobirania si volem una Pau estable. En aquest camí resulta interessant aprendre de les iniciatives que sorgeixen d’elles mateixes com són Les Zones de Reserva Camperola o la figura de la Guàrdia Camperola, que encara no gaudeix de reconeixement jurídic en la legislació colombiana.

Al seu torn seguiran sent necessaris tots els mecanismes d’autoprotecció que puguin estar en mans de les comunitats, entre ells l’acompanyament internacional.

El Programa de Prevenció, Protecció i Seguretat de Defensors i Defensores de Drets Humans del Nororiente Colombià, citat anteriorment, en el qual treballa l’ACVC en confluència amb altres organitzacions colombianes com AHERAMIGUA, ASCAMCAT, CAHUCOPANA i CESPAZ, i internacionals com IAP, busca garantir els drets de participació política de líders i lideresas del Catatumbo, Sud de Bolívar- Yondó, Bajo Cauca i Nord-est Antioqueny, fomentant la seva protecció, autoprotecció i seguretat.

Han passat dos mesos i altres quatre acompanyaments des de llavors. Tanco aquest article comentant quant em segueix sorprenent la persistència de les comunitats i organitzacions: matinant incansables, combinant el treball polític amb el dur treball en el camp, recorrent trochas impossibles, arriscant la seva imatge pública i fins i tot la seva vida per seguir treballant en la defensa del territori. Quant admiro el seu pensar i el seu sentir en col·lectiu, i quin petita em sento al seu costat.

Aquí seguim, amb moltes ganes de tornar a posar-me l’armilla per seguir aprenent.


Compartir: