paz mujeres

La pau de les dones

Una pau on s'exerceix violència contra les dones no pot ser una pau vàlida.

El 31 d’octubre de 2000 el Consell de Seguretat de l’ONU aprovava per unanimitat la Resolució 1325 sobre Dones, Paz i Seguretat. Divuit anys després, el balanç presenta clarobscurs. Dels 1.168 acords de pau signats entre 1990 i 2014, només el 18% fa algun esment a les dones o a qüestions de gènere. Des de l’aprovació de la Resolució i en comparació dels anys anteriors, el percentatge augmenta fins al 27% segons ONU Dones (2015). Insuficient i decebedor. No obstant això és emblemàtic l’Acord de Pau signat entre el govern colombià i les FARC-EP quant a l’aplicació de la perspectiva de gènere a la qual apel·lava l’ONU.

El camí no ha estat fàcil. Més enllà de ser una voluntat inicial dels negociadors, l’enfocament de gènere s’ha integrat en l’Acord Final de Pau per la tozudez i el compromís innegable de les dones colombianes que, ja durant el conflicte, han estat veritables constructores de pau. En aquest sentit, la Cumbre Nacional de Mujeres y Paz (2013) va suposar un punt d’inflexió en la negociació. Amb el lema “Dones pactantes i no pactades”, aquesta plataforma d’organitzacions de dones mixtes, ètniques, camperoles, indígenes, afrodescendientes, estudiantils i juvenils, externa a la Taula de diàleg -llavors ja conformada-, estava decidida a incidir plenament. Fruit de la repercussió que va tenir, es van establir diversos mecanismes de participació per a les dones, sent la Subcomissió de Gènere un dels principals.

Efectivament, l’Acord Final de Pau aprovat el 30 de novembre de 2016 fa referència explícita a l’enfocament de gènere. “Implica, en particular, la necessitat de garantir mesures afirmatives per promoure la igualtat, la participació activa de les dones i les seves organitzacions en la construcció de pau i el reconeixement de la victimització de les dones per causa del conflicte”. Per aconseguir-ho, en l’Acord es defineixen més d’un centenar de disposicions que comprometen a les parts i que, en desenvolupar-se, tindran la capacitat d’incidir en les discriminacions patriarcals estructurals i en els impactes soferts per dones i nenes durant més de seixanta anys de conflicte armat.

De totes maneres, la implementació està plena d’obstacles i la voluntat política requerida per desenvolupar-la amb plenes garanties és a dia d’avui, més que dubtosa. Així, d’entre les recomanacions recollides en el “Primer informe de la implementació de l’enfocament de gènere en els Acords de Pau a Colòmbia” de Secretaria Tècnica del Component Internacional de Verificació, s’estableix la necessitat de capacitar als funcionaris i funcionàries de l’Estat en qüestions de gènere i d’establir protocols específics perquè aquest nou enfocament es faci efectiu a totes les institucions del país. A més, l’informe alerta de la importància de tenir en compte les interseccionalidades: la necessitat d’assumir que el ser dona té múltiples vivències en funció de l’ètnia, l’origen o la identitat sexual i que, en un país com Colòmbia, amb tantes realitats que comparteixen un mateix territori, és una mica d’urgència.

Més enllà dels reptes, que són molts, cal reconèixer les implicacions positives de l’adopció d’un enfocament transversal de gènere en un Acord de Pau, precisament, perquè suposa el tancament d’un capítol de la història colombiana per iniciar un altre nou que permetrà construir noves formes de viure. Encara que tinguin un sabor agredolç, hem de ser justes amb les victòries que aconseguim i assumir-les com a tal; per més que només siguin punts de partida. L’enfocament de gènere integrat en l’Acord Final de Pau colombià significa que els conflictes armats no són neutrals quant al gènere. I no ho són perquè les societats, en aquest cas la colombiana, tampoc ho és. I mentre no ho sigui, les violències que sofreixen les dones de forma habitual i naturalitzada, s’exacerben en la guerra.

L’Acord no només és una oportunitat única per integrar a les dones en la presa de decisions i implicar-se efectivament en la construcció de pau des de les seves múltiples vivències i realitats, sinó que és en si mateix una declaració de principis: hi ha una pau que no és suficient per a les dones, la que és còmplice de les desigualtats de gènere. Una pau on s’exerceix violència contra les dones no pot ser una pau vàlida. L’Acord de pau colombià és un instrument pensat per abordar la pau des d’un sentit positiu. No és simplement l’absència de guerra: la pau és justícia de gènere, social i ambiental. I les dones colombianes no renunciaran.

Dos anys després de la signatura de l’Acord de Paz i amb l’arribada del nou president del Govern Ivan Duque del partit Centro Democrático, s’obre un capítol d’incertesa respecte a la implementació de l’Acord. En aquest context es fa necessari que la comunitat internacional conegui la importància dels acords en matèria de gènere i sigui garant de la seva implementació i per això és especialment rellevant l’aposta temàtica de les jornades de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia sobre “Les dones, protagonistes de la Pau a Colòmbia” en les quals durant dos dies lideresas colombianes avaluaran des de diferents àmbits i analitzaran la situació.¡

Aquest article es va publicar originalment al blog Paz en Construcción, de El País-Planeta Futuro

paz mujeres


Compartir: