Or, per a qui i per a què?

La disputa pel sòl en el nord-est antioqueny

La multinacional amb títol en el territori imposa les seves condicions als miners artesanals, els qui engrosseixen els seus beneficis o enfronten la repressió i la despulla.

Al llarg de la història, la humanitat s’ha relacionat de diferents formes amb la terra i amb els minerals que es troben en el seu interior. A vegades, sobre la base de la subsistència de les comunitats que l’habiten; unes altres sobre la base del lucre a gran escala, ja sigui mitjançant  l’esclavitud en època hispana o del treball formal i informal en l’actualitat.

En el nord-est antioqueny, amb un subsòl replet d’or, coexisteixen diferents formes d’extracció que es relacionen i conflictuen entre si, i que comporten a diferents models de desenvolupament.

Per un costat, tenim el Pla de Desenvolupament de la Zona de Reserva Campesina del Valle del Río Cimitarra[1] com a proposta territorial de les comunitats camperoles i mineres articulades al voltant de la ACVC-RAN, fruit del recorregut de defensa i reivindicació dels seus drets. Aquest Pla, comprèn la mineria aurífera com un espai econòmic de subsistència per als sectors populars, els qui han estat històricament afectats per la dinàmica de desplaçament intern del país[2] i, també, per les polítiques neoliberals que destrueixen l’agricultura pagesa i no generen desenvolupament per a les comunitats. A més, aquest pla maneja el concepte de mineria artesanal sustentable.

Des de les institucions de l’Estat es classifica la mineria segons el seu grau de “legalitat”, en funció de si els miners compten amb un títol per a realitzar l’extracció o no. En aquest sentit, s’entén com a “mineria de fet” a aquella que es realitza sense títol i, dins d’ella, la “mineria tradicional” com aquella que s’ha realitzat durant cinc anys consecutius i des de, almenys, deu anys abans de la Llei 1382 de 2010[3], que regula l’activitat minera. Igualment, donada la clandestinitat en la qual moltes vegades es realitza, és molt complex per als miners poder demostrar aquests requisits[4].

Per un altre costat, tenim el Pla Nacional de Desenvolupament[5], que inclou entre els seus objectius “l’aprofitament de mercats internacionals i atracció d’inversions productives” i que inclou estratègies “d’aprofitament del sòl” i de “disminució de la càrrega reguladora que afecti el desenvolupament de la iniciativa privada”. Aquest model estableix les bases perquè la multinacional Gran Colòmbia Gold sigui posseïdora d’un Reconeixement de Propietat Privada, que li permet extreure or a perpetuïtat en els municipis de Segòvia i Remedios, i imposar les seves condicions als miners.

El Codi de Mines de 2001[6] ja aclareix que “els minerals de qualsevol classe i ubicació, jacents en el sòl o el subsòl, en qualsevol estat físic natural, són de l’exclusiva propietat de l’Estat” i pressuposa la “utilitat pública i interès social” de la indústria minera. Segons dades del DANE (2018)[7] el municipi de Segòvia té una mesura de pobresa multidimensional (que avalua la satisfacció de necessitats vitals com a salut, educació, ocupació i habitatge, entre altres) del 67,1%, estant en l’àmbit nacional en 19.6%, segons càlculs del mateix any[8]. Les dades ens fan entrar en contradicció amb el concepte “d’interès social” manejat des d’aquest model de desenvolupament.

D’aquesta manera, apreciem en el nord-est antioqueny un procés “d’acumulació per despossessió”[9], de manera que s’expropia als qui van ser històricament productors directes, no deixant-los una altra opció que treballar pel benefici de Gran Colòmbia Gold o mantenir-se en la informalitat. Així, els miners artesanals han de signar un contracte d’associació, des d’una posició totalment asimètrica de poder per a negociar, que inclou entre les seves condicions l’obligació d’utilitzar les plantes de processament de l’empresa, després de la qual cosa els miners reben una paga, segons la qualitat o llei del material establerta pels seus propis laboratoris, perdent d’aquesta manera més de la meitat del benefici[10]. Han estat nombrosos els paros miners [11]  com a resposta de disconformitat, enfront d’aquesta extracció de plusvàlua per part de la multinacional.

D’altra banda, la conseqüència de mantenir-se en la informalitat és la repressió directa a través d’operatius militars[12]. A més, en la dinàmica del conflicte se suma l’estigmatització dels miners, vinculant-los amb grups armats il·legals.

Un altre argument que busca legitimar aquesta repressió cap a la petita mineria és el de la contaminació ambiental, que es produeix amb l’extracció. Enfront d’això, cal afegir que les comunitats organitzades a través de la ACVC-RAN han demostrat en nombroses ocasions la seva capacitat per a planificar el territori sobre la base de paràmetres de sostenibilitat ambiental, com demostren les seves dues caracteritzacions biològiques realitzades a la Zona de Reserva Campesina[13],  el seu acord entorn de la “línia groga” i tota la proposta contemplada en el seu Pla de Desenvolupament.

El discurs de “desenvolupament sostenible” des de la lògica liberal, que tendeix a col·locar la culpa de la crisi ecològica en els pobres, contrasta amb l’impacte de les grans explotacions mineres del país, com és el cas paradigmàtic del Cerrejón[14]  a La Guajira. D’aquesta forma, assistim a una doble moral que tanca la contradicció d’interessos sobre el territori i que es tradueix en la vulneració sistemàtica dels drets de les comunitats.

 

[1] Pla de Desenvolupament Sostenible ZRC-VRC 2012-2022

[2] El tiempo (2018): “Colombia volvió a ser el país con más desplazados internos” https://www.eltiempo.com/justicia/conflicto-y-narcotrafico/colombia-volvio-ser-el-pais-con-mas-desplazados-internos-en-el-mundo-segun-la-acnur-232658

[3] http://www.secretariasenado.gov.co/senado/basedoc/ley_1382_2010.html

[4] Defensoría del Pueblo (2010): La minería de hecho en Colombia http://www.defensoria.org.co/red/anexos/publicaciones/mineriaColombia.pdf

[5] Plan Nacional de Desarrollo 2018-2022 https://id.presidencia.gov.co/especiales/190523-PlanNacionalDesarrollo/documentos/BasesPND2018-2022.pdf

[6] https://www.minambiente.gov.co/images/normativa/leyes/2001/ley_0685_2001.pdf

[7] https://dane.maps.arcgis.com/apps/opsdashboard/index.html#/cbcedc7094524f4191eb82ba44e4f4d2

[8]https://www.dane.gov.co/files/investigaciones/condiciones_vida/pobreza/2018/bt_pobreza_multidimensional_18.pdf

[9] Vega Cantor (2012): Colombia, un ejemplo contemporáneo de acumulación por desposesión http://revista-theomai.unq.edu.ar/NUMERO%2026/Vega%20Cantor%20-%20Colombia.pdf

[10] Verdad abierta (2017): El problema ancestral de la minería segoviana https://verdadabierta.com/el-problema-ancestral-de-la-mineria-segoviana/

[11] Colombia Informa (2017): “Continúa el paro minero en el nordeste antioqueño a pesar del esmad” http://www.colombiainforma.info/continua-el-paro-minero-en-el-nordeste-antioqueno-a-pesar-del-esmad/

[12] Prensa rural (2017): “Continúa represión contra comunidades mineras del nordeste antioqueño” https://www.prensarural.org/spip/spip.php?article21123

[13] IAP (2019): “Movimiento campesino conserva la biodiversidad” https://www.actionpeace.org/movimiento-campesino-conserva-la-biodiversidad/

[14] Liga contra el silencio (2019): “la oscura nube del Cerrejón en La Guajira” https://ligacontraelsilencio.com/2019/08/01/la-oscura-nube-del-cerrejon-en-la-guajira-2/


Compartir: