La pau encara no ha arribat a Colòmbia

Més de trenta assassinats polítics en els dos primers mesos de l'any

Les xifres ballen depenent de la font consultada. El concepte de líder o lideresa social sembla no ser el mateix en uns informes i uns altres. Però el que sí és clar és que la pau no ha arribat a Colòmbia, que encara queda molt camí i que és primordial la protecció d’els qui defensen els drets humans en les comunitats. El mes de gener va començar el 17 amb l’assassinat de Diana Luz Solano, filla de Rufino Solano, Governador Senú de la comunitat La Esperanza, Antioquia. Un dia després van ser assassinats Víctor Morato, líder social de Yondó, Antioquia, i Plinio Pulgarín, president de la Junta d’Acció Comunal (JAC) de la sendera San Pedrito, San José d’Uré, Córdoba. El 19 de gener van morir tres persones a la zona de Tame, en el departament d’Arauca: els germans Luis Díaz López i Miller Díaz López -líders de la comunitat afirmen que van ser assassinats extrajudicials- i Leidy Xiomara Peña Naveo, que va ser disparada en una reguarda militar. La desaparició de Víctor Vitola, líder social del Bajo Cauca Antioqueño, va ser denunciada el 20 de gener. Quatre dies després, es va trobar el seu cos en les aigües del Río Cáceres.

D’altra banda, la Unió Sindical Obrera (USO) va denunciar els assassinats de dos dels seus integrants en Arauca, Víctor Manuel Barrera, el 21 de gener en un intercanvi de trets, i Wuilmer Angarita, el 22 de gener mentre es desplaçava en el seu vehicle. El mateix dia, també a Arauca, va ser assassinat Harley Johanny Mogollón, dirigent de l’Associació Nacional Camperola José Antonio Galán Zorro. José Olmedo Obando, líder del Consell Comunitari Afro Nueva Esperanza, va ser trobat el 23 de gener sense vida al municipi d’Ipiales, Nariño. Un atemptant a Buenos Aires -Cauca-, va cobrar la vida de Fares Carabalí, gerent de la cooperativa de miners del municipi. Segons explica el diari El Espectador, Carabalí va estar implicat, en 2015, en la disputa pel poder miner i territorial d’aquesta zona del nord-occident del Cauca. A Sucre, el 25 de gener tres encaputxats van assassinar als germans Humberto Manuel Escobar Mercado, Prisciliano Manuel Mercado García y Manuel Eusebio Escobar. Els germans reclamaven unes terres apropiades il·legalment per l’exdirector de la Caixa de Compensació Familiar de Sucre (Comfasucre), William Martínez. Aquest mateix dia, en el Norte de Santander, són trobats sense vida Jorge Jimmy Celis, de la Junta de Colinas del Tunal en la Comuna Seis de Cúcuta, i Miguel Eduardo Parra, líder camperol de l’Associació Municipal de la JAC de Chitagá.

Eliécer Tekia Vitucay , cap de la guàrdia indígena de la zona Camaica, a Chocó, va ser assassinat el divendres 26 de gener per homes armats sense identificar. De la mateixa manera va morir Mario Carrascal Náder, ex alcalde de Puerto Libertador, al departament de Córdoba. Buenaventura, Valle del Cauca, va sofrir la mort d’un dels seus líders més reconeguts, Temístoles Machado, qui va ser assassinat per sicaris el 27 de gener. Machado va denunciar la crisi social i humanitària del port provocada per les grans empreses i va lluitar per les terres de la comunitat Isla de Paz. Nicomedes Payán Segura, fiscal de la junta d’acció comunal de Mamuncia, Cauca, va ser assassinat el 29 de gener. L’endemà són trobats els cossos sense vida de Nixon Mutis, membre de la Junta d’Acció Comunal de Cantagallo, Sur de Bolívar, i delegat per la comunitat de la Coordinadora de Conreadors de Coca, Rosella i Marihuana (COCCAM); i Leidy Amaya, promotora de salut del municipi de San Calixto, Norte de Santander. El mes es va tancar amb la mort d’Antonio María Vargas, tresorer de la JAC de la vereda Nueva Ilusión, en San José de Uré, Córdoba. Vargas estava implicat en les accions per a la realització de la substitució voluntària de cultius d’ús il·lícit.

L’ambientalista i lideresa social Yolanda Maturana va ser assassinada l’1 de febrer en el seu habitatge del municipi de Puerto Rico, Risaralda. La labor de Maturana se centrava a defensar els recursos naturals de la zona limítrofa entre Risaralda i Chocó. El cos sense vida de Sandra Yaneth Luna, presidenta de la JAC de la vereda Totumito Carbonera, Tibú, va ser trobat el 6 de febrer. La capdavantera camperola portava desapareguda des de setembre de 2017. El dijous 8 un altre defensor és assassinat en Tarazá, Antioquia. David Alexis Narváez era un dels líders del programa de substitució de cultius il·lícits en el seu departament. Dos dies més tard apareixen els cossos de Jesús Orlando Grueso Obregón y Jonathan Cundumi Anchico, líders socials del procés de substitució de cultius d’ús il·lícit i defensors dels drets humans. S’atribueix l’assassinat a integrants de l’ELN. I l’últim del que es té constància, Elkin Torres. El seu cos va ser trobat el 15 de febrer en el municipi del Tarra, al Norte de Santander. Torres havia treballat en la JAC de la seva comunitat.

A més, el passat 27 de gener, és atacada María Cecilia Lozano, lideresa social que treballa per la restitució de terres, la tornada col·lectiva i els drets de les víctimes en l’Associació de Dones Desplaçades del Meta, (ASOMUDEM). Lozano, resident en Villavicencio, va evitar diverses de les punyalades mortals, però va sofrir ferides greus. De la mateixa manera, el 14 de febrer a Bogotà va ser atacat Germán Espinel, membre actiu de l’Associació de Germanors Agroecológicas i Mineres del Guamocó (AHERAMIGUA). L’armilla antibala que portava li va salvar la vida. Espinel recolza labors d’interlocució i incidència a l’àrea de Drets Humans i Dret Internacional Humanitari de l’organització. I el dia 20 es va tenir en coneixement l’atac a Ricardo Gembuel, dirigent de la lluita indígena del seu resguard de Jambaló, en Cauca. Gembuel va rebre impactes de bala, però està conscient i estable.

La defensa del territori i la substitució de cultius d’ús il·lícit

Al contrari del que va afirmar el Ministre de Defensa Luis Carlos Villegas sobre que “la immensa majoria dels assassinats de líders socials a les regions són fruits d’un tema de linderos, d’un tema de faldes o de baralles per rendes il·lícites”; la defensa del territori i dels drets humans de les comunitats és la causa principal per les quals moren els i les lideresas socials. A més, en el nou marc dels acords de pau, la substitució de cultius d’ús il·lícit té detractors que no els interessa perdre la seva principal font d’ingressos. De fet, des de setembre de 2017, s’han registrat 22 atacs i intimidacions contra el programa de substitució voluntària de cultius d’ús il·lícit i els seus líders i lideresas.

Però els defensors i defensores de drets humans de les comunitats no són les úniques víctimes de la violència política. Segons un encreuament d’informes entre Indepaz i Marcha Patriótica, en 2018 han estat assassinades deu excombatents en procés de reincorporació. A més de les amenaces a tot integrant del partit FARC. Per això des de les comunitats, les organitzacions socials i els qui treballen en pro de la defensa dels Drets Humans, es demana al Govern i a les institucions colombianes una major col·laboració, comunicació i millora dels mecanismes de protecció per a les comunitats, els seus líders i els seus lideresas.

Aquest article es va acabar d’escriure el dia 22 de febrer de 2018. Fins a la data de publicació, almenys dues persones més han estat assassinades pel seu treball per la pau a Colòmbia.

Relació de membres de les FARC assassinats al gener i febrer de 2018 (Marcha Patriótica)


Compartir: