Incumplimientos de los acuerdos de paz en Colombia

La lluita per la justícia social continua

Els retards i incompliments marquen l'aniversari dels acords de pau

S’ha proclamat la pau a Colòmbia, però, per al moviment social, el treball no ha acabat. A dir de la majoria d’organitzacions defensores de drets humans[i], l’aniversari de la signatura de l’acord de pau -celebrat el passat 24 de novembre- s’ha caracteritzat per incompliments, implementació a pas de tortuga, atacs brutals contra protestes pacífiques i un augment en els assassinats selectius a líders socials.

En el meu últim acompanyament vaig preguntar al Jairo, de la Fundació DHOC, sobre la seva opinió enfront del procés. “La resposta breu és que va malament”, em va respondre. Ens trobem en el departament de Guaviare, a les portes de l’Amazones, on les associacions camperoles locals havien convocat tres dies de mobilitzacions en defensa dels acords. La mobilització va fer part d’una convocatòria nacional arran dels múltiples incompliments dels quals responsabilitzen al govern.

Per el Jairo, els incompliments del govern són cap sorpresa. Com en moltes zones de Colòmbia les comunitats en Guaviare tenen munts d’acords incomplits acumulats, signats després d’aturs i protestes durant els anys anteriors. Però, per a ell, no és una raó per resignar-se. Entre altres coses perquè l’atenció nacional i internacional cap a l’acord genera certa esperança que es pugui pressionar al govern perquè compleixi.

Les associacions camperoles a les quals acompanya IAP mantenen la seva aposta pel camí de la pau, prenent els acords com una palanca crucial per aconseguir transformacions socials. Enrique, un capdavanter camperol de la zona, ho explica de la següent manera uns dies abans de la mobilitzaó: “L’acord de pau no solament beneficia la guerrilla. Al contrari. El 95 % de l’acord busca solucionar les arrels del conflicte contrarestant injustícies històriques. L’acord tracta d’escoles, vies i terra per a nosaltres els camperols, i per això ens toca a nosaltres defensar-ho”.

Fins avui, les FARC-EP han complert en gran mesura amb la seva part de l’acord. A l’agost de 2017 van lliurar les seves últimes armes i el primer de setembre es van convertir en un partit polític amb un gran acte a la Plaça de Bolívar a Bogotà. El partit va ser nomenat la Força Alternativa Revolucionària del Comú, mantenint les seves sigles FARC.

El compliment del govern és més indolent[ii]. Per això el diagnòstic dolent del Jairo. Ell em recorda que la pau té molts enemics que es dediquen a posar obstacles al procés; en la fase legislativa, en la implementació i fins i tot per altres vies que van molt més allà de la legalitat colombiana.

Es pot dilatar l’acord fins al seu trencament?

A l’octubre 2016 els colombians van votar “no” a l’acord de pau amb una abstenció altíssima i una majoria estreta. Més enllà de les modificacions acordades amb els sectors contraris a la signatura, això va significar que tots els punts han de passar pel sistema legislatiu normal, un procés en el qual s’està ara posant traves, renegociant i dilatant cada vegada més la implementació de l’acord.

Un exemple clau és el procés legislatiu de la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP): una columna vertebral de l’acord que defineix, entre altres coses, el sistema judicial que atorga amnisties, indults i penes reduïdes als actors del conflicte amb la condició que aportin la veritat. La JEP és un camp de batalla central entre els defensors i els opositors de l’acord. Els partidaris del “no” critiquen que els líders històrics de la guerrilla puguin presentar-se a les eleccions, mentre els sectors favorables a la pau mantenen que l’essència de l’acord és justament això; que la guerrilla reemplaci les armes per arguments, prenent el camí de la política parlamentària.

La JEP ha estat dilatada per centenars de propostes de canvi en ambdues sales del congrés; i nombrosos congressistes han abandonat les sales a l’hora de votar amb la intenció d’impedir el quòrum necessari per passar l’acte legislatiu. La JEP per fi ha pogut aprovar-se, però sense molts de les dents que va tenir inicialment (per exemple, els finançadors del paramilitarisme no tindran l’obligació de presentar-se davant el tribunal, com estava pactat al principi).

El fet que l’expresident Álvaro Uribe i els seus companys de partit tractin d’obstruir el procés de pau no és cap notícia; la novetat és que, amb la JEP, la coalició unida per a la seva implementació s’està infringint. Això és un símptoma clar que s’apropen les properes eleccions, que es duran a terme al març i maig de 2018. En el clima de campanya electoral, pot ser més oportú per a algun d’aquests polítics assumir una posició crítica en detriment de l’acord de pau[iii].

La Cort Constitucional ha blindat jurídicament l’acord de pau per tres períodes presidencials. Malgrat això, hi ha un temor ben fundat que tot el procés caigui si el sector del “no” guanya les eleccions.

La mà dura

La mobilització en Guaviare es concentra a assenyalar dos incompliments principals: les eradicacions forçades de coca i els assassinats de líders socials.

Respecte a la coca, l’acord promet suport a processos de substitució voluntària, però, pressionat pel govern dels Estats Units, l’estat colombià està eradicant forçosament a gran escala. En tota Colòmbia, camperols cocaleros posen resistència enfront de les eradicacions, i aquestes protestes pacífiques han sentit la mà dura de l’Estat. L’exemple més greu va passar en Tumaco, Nariño, el 5 d’octubre 2017, quan la policia va disparar i va matar nou camperols en una protesta. La policia argumenta que la protesta va estar liderada per dissidències de les FARC-EP i bandes criminals, un argument molt familiar a les zones rurals de Colòmbia, on des de fa molts anys qualsevol tipus oposició ha estat reprimida per força sota el pretext d’estar protagonitzada per la guerrilla.

En l’autobús cap a Guaviare va entrar una notícia en el cel·lular del meu company: quatre camperols cocaleros han resultat ferits per trets de la policia. Durant els dies següents s’escoltava una vegada i una altra la mateixa demanda: que el govern acabi d’una vegada de donar-los tracte de guerra als camperols, que compleixi l’acord de pau i acabi les eradicacions forçades.

El govern insisteix a exercir dues estratègies simultànies, les eradicacions i la substitució voluntària. En un acompanyament anterior, a la regió del Catatumbo, vaig poder viure en primera persona la col·lisió entre ambdues. Mentre els funcionaris del programa de substitució negociaven acords locals amb les comunitats, el govern central va manar tropes per eradicar. Els funcionaris deien moltes paraules boniques en aquella pista de fútbol on 300 camperols estaven reunits per preparar la substitució, però els va resultar difícil superar la desconfiança arrelada de les comunitats, veient el comportament ambigu de l’Estat. La substitució voluntària és un procés que requereix temps i recursos, però de moment sembla que hi ha més plata destinada a la mà dura[iv].

Incumplimientos de los acuerdos de paz en Colombia

Recol·lectors de fulla de coca assisteixen a la marxa en Guaviare

“Ha de ser alfabètic per ser sistemàtic?”

El 16 de juliol 2017 va ser trobat el cos d’Ezequiel Rangel, un jove capdavanter camperol pertanyent a ASCAMCAT. Ell és un més dels nombrosos líders socials que han estat assassinats des de la signatura de l’acord, malgrat les promeses de garanties de seguretat per a l’exercici de la participació política[v].

Els nombres varien. Un informe d’Indepaz i Marcha Patriótica sosté que són 133 els defensors de drets humans assassinats solament en el primer semestre de 2017, mentre la xifra de la ONU és de 78 líders i membres d’organitzacions socials assassinats en 2017. Malgrat les divergències, les organitzacions de drets humans a Colòmbia coincideixen en la seva preocupació pels fets, reclamant respostes i accions del govern[vi].

El govern es nega a parlar d’assassinats sistemàtics. Per això, entre els camperols, ve circulant un comentari d’humor patibulario, amb la pregunta: “ha de ser alfabètic per ser sistemàtic?” Jurídicament, ha d’haver-hi claredat sobre un victimario per poder cridar-ho sistemàtic, una claredat molt poc probable dins d’un futur proper a Colòmbia.

Una característica comuna de la majoria dels casos és que han ocorregut en zones abans dominades per les FARC-EP. Un fet que indica que l’Estat no ha aconseguit el control als territoris.

Els assassinats porten memòries fosques del genocidi polític de la Unió Patriòtica; un partit fundat per diferents sectors d’esquerra en 1985 com a resultat d’un procés de pau amb les FARC. La UP va obtenir un gran recolzo en les primeres eleccions, però en els anys següents va ser exterminada brutalment amb un saldo d’entre 3500 i 5000 membres del partit assassinats; entre ells dos candidats presidencials, 8 congressistes, 13 diputats, 70 regidors i 11 alcaldes[vii].

Els líders que acompanya IAP coneixen molt bé la història del seu país, i expliquen com, en aquells anys tan durs que semblen estar tornant, la distància entre els polítics ben pentinants dels sectors més guerreristas i els motoristes encaputxats que mataven als seus companys era ben curta. Solament el futur mostrarà si el procés aconsegueix acabar amb les forces paramilitars que estan conquistant terrè en gran part del país.

Aprofitar qualsevol espai de participació

També vam tenir l’oportunitat d’estar als afores de la ciutat Barrancabermeja, quan 20 dones delegades de la Vall del riu Cimitarra es van trobar per tractar el tema de la participació política de la dona, que l’acord de pau busca promoure.

Després d’haver-se queixat sobre els incompliments de sempre, una de les delegades es va preguntar si era el temps de deixar a un costat la seva desconfiança. Les altres la van respondre que era més aviat una qüestió de mantenir la pressió cap al govern. “El primer pas és conèixer bé l’acord”, va dir una, “i després cal aprofitar qualsevol espai de participació que s’obri”.

Les associacions camperoles a la Vall del riu Cimitarra, en Guaviare i en Catatumbo estan disposats a barallar pel compliment de l’acord, i ho fan en diversos fronts; des de la participació local, per la via parlamentària i mitjançant la mobilització en les carreteres i els carrers, perquè, la lluita continua per la justícia social!

Aquest article va ser publicat originalment en danès en el mitjà digital Colombianyt el 11/12/2017

Incumplimientos del acuerdo de paz en Colombia

IAP acompanya la mobilització pels incompliments de l’acord de pau.

[i] http://www.contagioradio.com/balance-a-un-ano-de-la-paz-cada-4-dias-asesinan-a-un-lider-social-articulo-49446/

[ii] http://www.elcolombiano.com/colombia/acuerdos-de-gobierno-y-farc/onu-pide-cumplir-con-el-acuerdo-con-las-farc-HD7702393

[iii] Semana Edición no 1855. “La JEP en cintura” y “Último minuto”.

[iv] Semana Edición no 1849. ”La Batalla que se está perdiendo” y “Fracaso Anunciado”.

[v] http://prensarural.org/spip/spip.php?article21789

[vi] http://www.acnur.org/noticias/noticia/acnur-se-muestra-preocupado-por-el-incremento-en-los-asesinatos-de-lideres-comunitarios-en-colombia/ y http://www.indepaz.org.co/wp-content/uploads/2017/08/TROCHAS-DE-PAZ-Y-ESPERANZA-Informe-Nacional-de-Derechos-Humanos-enero-junio-de-2017.-Final.pdf

[vii] https://es.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3n_Patri%C3%B3tica_(Colombia)


Compartir: