Per què a Colòmbia?

El context a Colòmbia ha evolucionat molt d’ençà que IAP va començar la seva activitat d’acompanyament internacional l’any 2011. Dels anys més durs del conflicte hem passat a una nova situació, no exempta de riscos, a la qual ens hem anat adaptant, juntament amb les persones i organitzacions que acompanyem.

La signatura dels acords de pau entre el govern i la guerrilla de les FARC-EP al novembre de 2016, representa una fita històrica pel país. Després de 50 anys, s’ha obert l’oportunitat de solucionar molts dels problemes enquistats del país que van originar i han mantingut obert el conflicte armat, social i polític: les desigualtats en el repartiment de la terra, l’abandonament de les zones rurals, la falta de participació política i la incapacitat estatal de garantir els drets humans.

En aquesta etapa, el repte més gran que es planteja és passar del silenci dels fusells a una veritable pau, la pau duradora i basada en la justícia social. Però per aconseguir-la, encara queda molta feina per fer i moltes violències per superar.

Hi ha violència directa, amb la presència de grups paramilitars; amenaces i assassinats contra líders i lideresses socials que denuncien les desigualtats del país. Violència estructural, que permet l’extrema pobresa de moltes persones mentre unes altres acumulen grans sumes de diners sobreexplotant els recursos naturals. Violència cultural, molt present a una societat dividida durant anys. Violència sexual i de gènere. Violència mediambiental.

Davant d’aquestes amenaces, les associacions camperoles a les quals acompanya IAP proposen solucions concretes, després de molts anys d’experiència, diàleg i autoorganització. Entre aquestes, trobem la creació de les “Zonas de Reserva Campesina” per defensar el dret a la terra i la sobirania alimentària, projectes per a substituir els cultius de coca (l’única font de subsitència de moltes famílies per falta d’alternatives) o noves formes de fer política des de baix, comptant amb els camperols i les camperoles, indígenes i afrodescendients (els sectors més afectats durant tants anys de guerra).

Des d’IAP creiem que encara som al punt de partida. Per nosaltres, la millor manera de contribuir a aquest procés és fer el que sempre hem fet: confiar en els processos socials camperols, aprendre amb ells i elles, i donar-los el nostre suport, solidaritat i capacitat per a crear un espai de treball lliure i segur a un entorn encara hostil. Arribarà un dia en què l’acompanyament internacional no serà necessari a Colòmbia. Fins llavors, allà estarem, al seu costat.