Comisión de verificación en La Unión, San Pablo Bolívar

Eradicacions forçades o pau?

Comunitats camperoles reclamen al govern que compleixi amb la substitució concertada de cultius de coca.

El 5 d’octubre en Tumaco, Nariño, sis persones moren a les mans de la força pública. Comunitats de camperols, indígenes i afrodescendients que protestaven pacíficament contra les eradicacions forçades de la fulla de coca. Tres dies més tard és atacada una comissió de verificació que investigava els fets ocorreguts. I el 17 d’octubre és assassinat José Jair Cortés, líder social i membre del Consell Comunitari de la zona de Tumaco, qui, després de denunciar els fets ocorreguts, havia demanat mesures de protecció i seguretat.

La massacre de Tumaco representa un incompliment dels acords de pau signats a l’Havana entre FARC-EP i Govern Colombià, concretament del punt quatre sobre la solució al problema de les drogues il·lícites, que integra el Pla Nacional per a la Substitució de cultius d’ús il·lícit (PNIS), els objectius del qual passen per la substitució de cultius d’ús il·lícit en pro de cultius agropecuaris, la superació de les condicions de pobresa de les comunitats afectades, la vinculació de conreadors i no conreadors de fulla de coca, la integració del camp a la ciutat o l’enfortiment de les organitzacions camperoles i de la confiança entre els diferents actors del conflicte.

Harold Ruiz, integrant de la governació de Nariño, en una entrevista en Pacifista explica que les comunitats de Tumaco ja havien manifestat el desig d’acollir-se a les directrius del PNIS. El 29 de maig s’havia signat un acord municipal amb representants del Govern i les FARC.

La confrontació del municipi ve donada al fet que Tumaco encapçala el rànquing d’hectàrees de coca sembrades, per la qual cosa és un focus permanent de conflictes territorials entre guerrilles, narcotraficants i altres organitzacions criminals.

Així ho confirma el Sistema Integrat de Monitoreig de Cultius Il·lícits (SIMCI) de l’ONU, en l’informe Colòmbia,  Monitoreig de territoris afectats per cultius il·lícits 2016. L’any 2016 la xifra de cultius va augmentar a 146 mil hectàrees -un 52% més pel que fa a l’any anterior- de les quals al voltant de 23 mil es troben en *Tumaco, seguit de 13 mil per Tibú, municipi de la zona del Catatumbo, al Nord de Santander.

Eradicacions en el Catatumbo

De fet, la zona del Catatumbo també ha sofert de les eradicacions forçades. El 12 de setembre en La Sendera 30 del correiximent de Sant Martín, en el municipi de Sardinata, les comunitats van decidir fer un assentament amb el propòsit de pausar l’eradicació forçada que s’estava duent a terme. Durant els dies posteriors va haver-hi enfrontaments amb la Policia Nacional, el ESMAD -antidisturbis- i l’Exèrcit. La situació va amainar quan es va signar un acord entre les comunitats, les autoritats governamentals i el partit polític FARC. No obstant això, en la redacció de l’aquest acord va haver d’intervenir ASCAMCAT -l’Associació Camperola del Catatumbo-, ja que en el pre acord es va establir que primer es donaria lloc a les eradicacions forçades i després a la substitució, quan hauria de ser al contrari i amb unes socialitzacions abans de procedir a l’eradicació.

Aquestes socialitzacions serveixen per explicar el pla en les comunitats. Així es contempla en els acords de pau, pàgina 107: “En els casos on, en el marc de la subscripció dels acords amb les comunitats en el marc del PNIS, hi hagi alguns conreadors i conreadores que no manifestin la seva decisió de substituir els cultius d’ús il·lícit o incompleixin els compromisos adquirits sense que intervingui cas fortuït o força major malgrat els esforços del Programa i de les comunitats de persuadir-los, el Govern procedirà a la seva eradicació manual, previ un procés de socialització i informació amb les comunitats.”

Quan es va entrar a eradicar en Sant Martín, no s’havia dut a terme aquesta socialització, a pesar que El Catatumbo és una de les setze zones primordials per dur a terme aquests plans -entren vuit dels onze municipis: Sardinata, Tibú, Teorama, El Tarra, Convenció, Sant Calixto, El Carmen i Hacarí-.

Després de les reunions amb les comunitats, les persones interessades a acollir-se al pla hauran de pre inscriure’s. La informació proporcionada per la pagesia serà verificada per Nacions Unides i una vegada es tinguin totes les dades es procedirà a la inscripció oficial i a la implementació dels plans, que porten amb si una sèrie de terminis i quantitats. S’atorgarà un milió de pesos cada mes durant dotze mesos -són els únics que reben en efectiu-. Durant el primer any també es dotarà d’un milió vuit-cents mil pesos per invertir en projectes productius, nou milions de pesos per a projectes productius a curt termini i deu milions de pesos per a projectes productius a llarg termini. A més de tres milions dos-cents mil pesos per a assistència tècnica

Dins del PNIS es contemplen altres plans: Planes d’Atenció Immediata (PAI) i desenvolupament de projectes productius, Planes Integrals de Substitució i Desenvolupament Alternatiu (PISDA) i Programa nacional de substitució de cultius d’ús il·lícit en Parcs Nacionals Naturals-PNN.

Perquè el pla sigui efectiu, es demana a la pagesia que després d’haver rebut els dos primers milions de pesos, les mates ja estiguin arrencades -això no estava així en el primer acord, en el qual es donava més temps, però aquest va ser rebutjat per la majoria de la població en el plebiscit de 2016-. Els cultius que es van plantar després de juliol de 2016 no entren, per la qual cosa aquestes persones ja han d’acollir-se al primer punt de l’Acord de Reforma Rural Integral (RRI).

Amb el propòsit d’observar el funcionament del PNIS, el pla pilot s’està duent a terme en el municipi de Tibú, en les senderes de Canella Índia, El Progrés 2, Chiquinquirá i Palmeres Mirador, on van pel tercer pagament i està funcionant amb èxit.

Sud de Bolívar, també copejat

El 22 de setembre entra l’Exèrcit a eradicar en diverses senderes del municipi de Sant Pablo, Bolívar, a pesar que ja s’havien signat els acords per a la socialització del *PNIS. La presència de la força pública es manté fins a la nit del 12 d’octubre.

Arran d’aquests fets, es convoca una comissió de verificació per al dia 14 d’octubre en la sendera La Unió, composta per diverses organitzacions socials, camperoles i defensores de drets humans -ACVC, CREDHOS, ASORVIMM, COCCAM, PDPMM, Marxa Patriòtica i Congrés dels Pobles-, amb l’objectiu de conèixer la crisi ocasionada per l’eradicació manual i les vulneracions de drets humans. Entre aquestes, destaquen la presa de fotografies a camperols obligant-los a “posar” amb matxets, práctica habitual durant els anys de conflicto, per criminalitzar-los i relacionar-los amb actes o grups violents.

En aquesta reunió també es va transmetre la preocupació que aquestes accions encoratgessin a una possible ruptura del cessament bilateral del foc amb la guerrilla ELN, present a la zona i partidària dels plans de substitució.

Però, per què el Govern incompleix uns punts d’un acord que ell mateix va signar? Todd Howland, representant de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans a Colòmbia, en una entrevista de debò Oberta, afirma que les comunitats d’indígenes, afrodescendients i camperols han estat durant molts anys vots capturats pels governs tradicionals, per la qual cosa hi ha un cert temor a apoderar-les en pro dels seus propis governs i interessos i en prejudici de la governació actual.

Però no només en Nariño, Nord de Santander i Bolívar, sinó que en tot el país se segueixen succeint eradicacions forçades i morts de líders i lidereses socials. Diumenge passat en el municipi de Tarazá, Antioquía, Miguel Pérez és assassinat. Era impulsor del procés de substitució gradual i voluntària de cultius d’ús il·lícit. Amb ell ja són 125 líders socials i defensors de Drets Humans assassinats durant el 2017, dels quals 17 desenvolupaven accions de substitució de cultius d’ús il·lícit. El mateix dia, en el departament del Guaviare, tres camperols resulten ferits per l’acció policial quan s’oposaven a l’eradicació forçada.

Per denunciar l’incompliment dels acords de pau per part del Govern i les vulneracions dels Drets Humans de les comunitats, les organitzacions camperoles de tot el país han convocat un atur nacional que va donar començament el dilluns 23 d’octubre i que, fins avui, segueix vigent


Compartir: