Bosque de paz

El Bosc de la Pau no oblida les víctimes

El Bosc de Pau no oblida les seves víctimes

IAP acompanya l’acte en memòria dels “falsos positius” al Magdalena Medio

Es nota un brill als ulls de Don Miguel quan el seu fill Willman col·loca la placa en memòria del seu germà al jove cedre. Els dos es posen ferms per a les fotos de la premsa, present a l’esdeveniment simbòlic de construcció d’un Monument Viu de Pau a la vereda Puerto Matilde a la vall del riu Cimitarra.

Aquest monument és un dels components del Bosc de Pau que s’instal·larà a 60.000 hectàrees de la zona: un programa del Ministeri de Medi Ambient que recolza la protecció mediambiental, els projectes productius i els processos de memòria a zones afectades pel conflicte.

L’escena dels dos líders de l’Associació Camperola de la vall del riu Cimitarra (ACVC) fa que recordi el primer cop que vaig conèixer al Willman, allà per l’any 2008. Sota un gran arbre vam seure a parlar i em va contar que acabava de perdre el seu germà gran. Miguel Ángel va ser un líder reconegut a la seva comunitat, assassinat per l’exèrcit el 27 de gener d’aquell mateix any, a la vereda Puerto Nuevo Ité, la mateixa vereda a on el Willman i jo vam estar conversant.

Com si això no fos suficient, també em va contar que el seu pare estava empresonat. L’any 2007 es van expedir ordres de captura contra tots els directius de l’ACVC, acusant-los de rebel·lió. Sis d’ells van ser detinguts mentre els altres es refugiaven. Durant l’any 2009, els casos van ser tancats, un per un, per falta de proves i, en retrospectiva, el que va ocórrer sembla més aviat un muntatge judicial amb l’objectiu d’afeblir el moviment social, tal com s’ha vist tantes vegades a Colòmbia.

Tornem al 2017. A l’esdeveniment a Puerto Matilda, la presidenta de ACVC, Irene Ramírez, també recorda aquella època tan dura per a l’associació i les comunitats. Conta com el període presidencial de l’Álvaro Uribe (2002-2010) es va caracteritzar pels constants assenyalaments, muntatges judicials i els anomenats falsos positius; civils assassinats per l’exèrcit i presentats com a guerrillers caiguts en combat.

Al Monument Viu de Pau, diverses famílies de víctimes col·loquen 42 plaques als arbres sembrats per al mateix propòsit. Cada placa duu un nom. Tots els camperols de la vall del riu Cimitarra, tots executats extrajudicialment per l’exèrcit.

Cadascun d’ells té una història. En Pablo, un líder local, em conta que va conèixer al José Manuel; treballaven junts. L’Eladio, de l’ACVC, recorda com en Carlos formava part del grup de dansa del Nord-est Antioqueño. Van trobar el cos d’en Guillermo perquè havien deixat la muntura al camí. L’exèrcit també va matar al cavall. Em costa entendre i digerir tots aquests destins dolorosos.

 

Els falsos positius

La sociòloga Natalia Fernández, dedicada al treball de memòria històrica de l’ACVC, m’explica que molts dels 42 casos estan sent examinats pel sistema judicial. Alguns ja s’han resolt o estan prou avançats, d’altres no tant. Menciona el cas de l’Aicardo Antonio Ortiz Tonón, sentenciat “a mig fer”. Dos militants i un civil han estat condemnats, però el cas de cinc membres més de l’exèrcit està estancat. Hi ha d’altres que ni tan sols són investigats malgrat els testimonis que assenyalen la seva responsabilitat. Alts comandaments. Una sentència de maig del 2017 declara responsable a l’Estat Colombià, al Ministeri de Defensa i a l’Exèrcit Nacional per l’execució arbitrària de l’Aicardo, i s’ordena que es reobrin les investigacions i s’investigui a totes les persones involucrades.

A escala nacional, han estat condemnats penalment molts caps i soldats, però encara falta aclarir qui van ser els veritables responsables. Aquesta negligència va ser un tema central durant la visita recent de la fiscal cap de la Cort Penal Internacional (CPI), Fatou Bensouda a Colòmbia al setembre. El CPI ja va expressar l’any 2012 que “sembla que aquests crims han estat comesos a gran escala i de manera sistemàtica seguint una política d’Estat o d’una organització”. Des d’aquell moment, la Cort ha fet un seguiment al tractament judicial dels falsos positius a Colòmbia, i encara no està satisfet. El missatge que s’envia al govern colombià és que si no començar a jutjar seriosament els màxims responsables, la CPI obrirà casos. Ja hi ha identificats 29 noms d’alts comandaments que considera investigar.

Un altre tema que roman incert és el paper de la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) amb els falsos positius. Sota aquesta jurisdicció entren casos relacionats amb el conflicte armat, però aquesta definició dóna peu a moltes interpretacions i tant jutges com analistes semblen dividits. La JEP considera la possibilitat d’amnistia i indult als agressors o responsables a canvi de la seva aportació a la veritat. Al cas de l’Aicardo, els militars involucrats ja estan en llibertat condicional a l’haver promès declarar davant la JEP.

 

El bosc i la pau

L’any 2010, es va començar a veure canvis positius a la vall del riu Cimitarra, comenta Doña Irene. El govern va tornar a reconèixer la Zona de Reserva Camperola que havia estat suspesa per l’Àlvaro Uribe i l’ACVC va rebre el Premi Nacional de Pau. El Bosc de Pau és un altre pas important en el camí del reconeixement institucional. Segons la presidenta, no només és un reconeixement dels prolongats esforços de la comunitat per cuidar el medi ambient sinó també de la labor organitzativa per a quedar-se al territori malgrat la persecució i la violència.

En Miguel i en Willman són exemples d’aquesta valentia. El jove amb el qual vaig parlar fa 9 anys no es va deixar intimidar. Al contrari, en Willman es va dedicar plenament al treball comunitari promovent, per exemple, la Línia Groga; un senyal pintat per la mateixa comunitat als arbres amb pintura groga per a indicar i respectar la frontera agrícola.

Andrés Gil, un altre membre destacat de l’ACVC, reitera que això representa l’essència de pau: que l’estat s’apropi a les comunitats i construeixi un estat local, recolzant les iniciatives comunitàries. La comunitat a la vall del riu Cimitarra ja té els seus sistemes de protecció natural, el que falta és que el govern els hi reconegui.

L’ambient és optimista i positiu a Puerto Matilde, però una pregunta la funcionària del Ministeri del Medi Ambient mostra un dels desafiaments que encara afronta la comunitat de la vall del riu Cimitarra. Una dona vol saber si el Bosc de Pau blinda el subsòl enfront l’explotació de petroli a través del fracking. La resposta breu és “no”. El Bosc de Pau és un programa, no una figura de protecció. Les comunitats saben que el govern colombià està planificant projectes pilot de fracking al Magdalena Medio, i sembla que són aquestes comunitats les quals han de fer front a aquesta explotació tan agressiva pel seu territori, ara anomenat Bosc de Pau.

 

 

árbol víctimas

peu de foto: Placa en record d’un jove assassinat per l’exèrcit a la Vall del Riu Cimitarra


Compartir: