Dones i ruralitat

Una aproximació a la desigualtat estructural

Històricament, les zones rurals de Colòmbia han comptat amb una falta d’infraestructures bàsiques a causa de l’abandonament estatal que pateixen. Un dels principals problemes és l’estructura desigual de tinença de la terra i la inexistent reforma agrària. Al camp, el 64% de les llars camperoles no tenen accés a la terra i l’1% dels propietaris tenen la tinença del 80% de la terra[1].

Les dones camperoles fan front a aquesta situació al mateix temps que estan afectades per altres desigualtats estructurals. L’alta concentració de terra en mans de pocs propietaris afecta de forma diferencial a les dones, les quals es troben en situació desfavorable per accedir a la titularitat de la terra, excloses del sistema de propietat. Tan sols un 26,5% de les propietàries de la terra són dones, i es caracteritzen per tenir UPAs (Unitats de Producció Agrícola) de menors dimensions[2]. També es troben amb dificultats per accedir a crèdits productius i a assistència tècnica per a l’execució dels projectes, el que suposa barreres per a la seva autonomia econòmica[3].

Tenint en compte aquest context, les conseqüències de l’emergència sanitària causada per la COVID-19 es fan presents especialment a les zones rurals de Colòmbia, veient-se un increment en les desigualtats estructurals cap a la dona.

Les dones rurals abans de la COVID-19 ja dedicaven una mitjana de 5 hores i 6 minuts més que els homes a activitats de la llar no remunerades, dedicació que s’ha vist augmentada encara en aquest context[4]. El confinament comporta una major dedicació al cuidat i la cura de la família, la qual recau en el nucli familiar les 24 hores del dia, majoritàriament en la dona. En aquest marc, el tancament de les escoles per tal de prevenir el contagi comporta també afegir una tasca educativa que per a moltes famílies resulta impossible assumir. Per una banda, moltes dones no han finalitzat la primària o només han cursat part de la secundària i això els dificulta poder donar aquest suport necessari als seus fills i filles. Per altra banda, no disposen d’eines de telecomunicació ni internet que els permetin connectar-se a les classes virtuals. Aquesta situació genera un estrès addicional pel fet de no poder complir amb una obligació que se’ls trasllada[5].

A tot això s’hi suma el fet que l’aïllament augmenta els riscs de violència de gènere. Una dada indicativa és que el 77% de la violència sexual que es denuncia té lloc a l’habitatge i normalment l’agressor és una persona propera[6]. Així ho constata el fet que durant el confinament, ja han tingut lloc 129 feminicidis, tal com ha alertat  l’Observatorio Feminicidios Colombia.

Diverses organitzacions lluiten per a canviar aquesta realitat, una d’elles l’Asociación Campesina del Valle del río Cimitarra (ACVC), a través de la Coordinadora de Mujeres del Valle del río Cimitarra, la qual promou el feminisme camperol i popular, amb l’objectiu d’enfortir les capacitats polítiques, socials i comunitàries de les dones camperoles, des d’una perspectiva centrada en la defensa del territori[7]. La Coordinadora ha participat en la configuració del Pla de Desenvolupament municipal, incidint en aquest per a la construcció de polítiques de gènere transversals. Pròximament tindrà lloc l’actualització del Pla, i s’està treballant per tal d’integrar en aquest la transversalització del gènere de forma més contundent que actualment, per aconseguir una aplicació real.

[També et pot interessar: Feminisme camperol popular: La lluita feminista de les Dones del Valle del río Cimitarra]

L’Acord de Pau va ser un bon punt de partida per a lluitar contra la violència estructural existent en el país, ja que en aquest es va incloure un enfocament de gènere. Tot i això, tres anys després de la seva signatura, observem que així com hi ha hagut retards i incompliments de molts dels punts acordats, s’ha avançat especialment poc respecte a les disposicions amb enfocament de gènere. Per una banda, això es deu al fet que moltes d’elles són disposicions de mitjà i llarg termini, la qual cosa comporta més temps per a la seva realització. Però també hi ha molts compromisos que haurien d’haver-se complementat i encara no s’han iniciat, i d’altres que s’han implementat sense incloure l’enfocament de gènere[8].

Això reflecteix la importància de no centrar-nos exclusivament en la pandèmia actual, sinó que és necessari fer front a la resta de problemes transversals en el temps i continuar treballant pel compliment de l’Acord de Pau. Si bé la situació provocada per la COVID-19 és greu i s’ha d’afrontar, això no ha de comportar una invisibilització de molts altres aspectes que continuen afectant les dones i la població rural colombiana.

És precisament per això pel que organitzacions camperoles com la Coordinadora del Mujeres del Valle del rio Cimitarra, segueixen posant èmfasi en aquests moments en la necessitat d’un canvi social que inclogui una redistribució de la terra. Però també el reconeixement de les dones com a camperoles que promouen la sobirania alimentària, el valor econòmic del treball de cures, i el suport a iniciatives en cerca d’autonomia econòmica i majors espais de participació política.

 

Trobada de la Coordinadora de Dones del nororient colombià a Ocaña, Nord de Santander.

 

Durant la caracterització biològica en Puerto Matilde, Antioquia.

 

[1] “Así fue el III Encuentro Nacional de Mujeres de las Zonas de Reservas Campesinas”, ANZORC, 7 de febrer de 2020: http://anzorc.com/iii-encuentro-nacional-mujeres-zrc/

[2] “Las mujeres alimentan el mundo: luchas campesinas en medio de la pandemia”, Mujeres Contagiar, 17 d’abril de 2020: https://mujeresconfiar.com/las-mujeres-alimentan-al-mundo-luchas-campesinas-en-medio-de-la-pandemia/

[3] Irina Pérez de ACVC i ANZORC: “Foro de mujeres campesinas: organización y resistencias en el Valle del río Cimitarra”, 10 de juny de 2020. https://www.facebook.com/watch/live/?v=542776683066379&ref=watch_permalink

[4] “Proteger al campesinado proteger la vida”, 20 d’abril de 2020: https://www.dejusticia.org/wp-content/uploads/2020/04/PROTEGER-AL-CAMPESINADO-PARA-PROTEGER-LA-VIDA.pdf

[5] Nancy Rubio de FENSUAGRO “Foro de mujeres campesinas: organización y resistencias en el Valle del río Cimitarra”, 10 de juny de 2020.

[6] “La violencia de género es una pandemia silenciosa”, El País, 7 d’abril de 2020. https://elpais.com/sociedad/2020-04-07/la-violencia-de-genero-es-una-pandemia-silenciosa.html

[7] Irina Pérez de ACVC i ANZORC, “Foro de mujeres campesinas: organización y resistencias en el Valle del río Cimitarra”, 10 de juny de 2020.

[8] “Tres años después de la firma del Acuerdo Final de Colombia: hacia la transformación territorial”, Kroc Institute For International Peace Studies, pp. 40-44 http://peaceaccords.nd.edu/wp-content/uploads/2020/06/200630-Informe-4-final.pdf


Compartir: