Diccionari

Autodefenses Gaitinistes de Colòmbia

També coneguts com a Clan Úsuga, Clan del Golf o “Urabeños”, ha estat un dels grups paramilitars més presents als últims anys, responsables d’homicidis, amenaces i fustigacions contra líders socials i camperols. Com a demostració de força, l’abril de 2016 van convocar un “paro armado” contra els acords de pau. Aquest grup controla la producció i el tràfic de drogues a nombroses regions del país.

AUC

Autodefenses Unides de Colòmbia. Formades durant els anys 1996 i 1997 i liderades per Carlos Castaño, van ser un grup paramilitar d’extrema dreta conegut per les seves atroces massacres en tot el país durant finals dels anys 90 i principis dels dos mil. Es van desmobilitzar entre 2003 i 2006, però encara queden reductes als quals el Govern denomina BACRIM.

BACRIM

Bandes criminals. Denominació que el govern de Colòmbia dóna als grups armats sorgits de la desmobilització de l’AUC l’any 2006, relacionats amb delictes com el narcotràfic i l’extorsió. Per moltes organitzacions socials, és una definició incompleta, ja que molts d’aquests grups van continuar exercint violència política contra líders i lideresses socials i persones defensores de drets humans, per la qual cosa no tindria gaire sentit desvincular-los del fenomen paramilitar.

Cultius d’ús il·lícit

Cultius que poden utilitzar-se per produir substàncies il·legals, com la fulla de coca (amb la que es pot obtenir la cocaïna). Davant la falta d’alternatives productives viables, moltes famílies camperoles sobreviuen gràcies a aquest tipus de cultius, com a única font d’ingressos, el que els ocasiona estigmatització i problemes tant amb el Govern com amb grups armats vinculats al narcotràfic.

Defensors i defensores dels drets humans

Els defensors i les defensores de drets humans són persones que, a títol individual o col·lectiu, treballen pel respecte i la promoció de qualsevol dels drets recollits als diversos pactes o tractats internacionals de drets fonamentals; des de la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la CEDAW (convenció contra la discriminació de la dona)… Hi ha molts tipus de defensors i defensores. Moltes persones es converteixen en defensors i defensores amb poca experiència o sense coneixements jurídics, responent més aviat a una vulneració dels seus propis drets, els de la seva família o la seva comunitat. Per les Nacions Unides, és necessari i responsabilitat dels estats donar suport i garantir la seguretat de les persones defensores; ja que moltes vegades la seva feina suposa un risc per a la seva vida o la seva integritat.

Dret Internacional Humanitari

Branca del dret internacional que s’ocupa de pal·liar els efectes dels conflictes armats, protegir les persones que no participen en les confrontacions i regular els mètodes de guerra i les accions armades que usen els combatents. Hi ha diversos tractats i pactes internacionals; les principals normes es recullen als Convenis de Ginebra de 1949 i els seus protocols addicionals.

Desaparició forçosa

Terme jurídic que defineix l’acte de privació de llibertat d’una persona per part d’agents de l’estat o amb el seu suport, seguit de la negativa a reconèixer aquesta privació o a facilitar informació sobre la persona. Freqüentment, les persones víctimes de desaparició forçosa són també víctimes de tortures i execució extrajudicial. Constitueix un crim contra la humanitat, per l’especial patiment que causa als familiars i persones properes a la víctima. A Colòmbia, s’han registrat més de 60.000 casos, segons el Centre Nacional de Memòria Històrica.

Desplaçament forçós

Segons el dret internacional, un desplaçat o desplaçada és aquella persona que ha hagut de fugir de la seva casa a causa de la violència generalitzada, un conflicte armat, violacions de drets humans o un desastre natural, però sense travessar les fronteres del seu país. Malgrat la dificultat de recollir les xifres, Colòmbia és el país del món amb el nombre més gran de desplaçats interns, amb quasi set milions de casos des de 1985, segons l’ACNUR. El desplaçament forçat al conflicte colombià ha estat durant dècades molt lligat al control i ocupació de terres per part de grups paramilitars, que obliguen els camperols, indígenes i afrodescendents a fugir sense títols formals de propietat per registrar la terra al seu nom.

ETCR

Després del procés de desistiment d’armes de les FARC-EP, les Zones Veredales Transitòries de Normalització (ZVTN) passen a ser Espais Territorials de Capacitació i Reincorporació (ETCR). Això ocorre a l’agost de 2017, gairebé al mateix temps que la ex guerrilla es converteix oficialment en partit polític sota la sigla FARC.

Falsos positius

Es coneixen com a falsos positius a joves segrestats per l’exèrcit, assassinats i vestits com guerrillers caiguts a combat. Va ser una pràctica habitual durant els anys de la Política de Seguretat Democràtica, moment en què s’entregaven copioses recompenses econòmiques i altres beneficis a les unitats de l’exèrcit que reportessin el nombre més gran de baixes enemigues.

FARC

Força Alternativa Revolucionària del Comú. L’1 de setembre de 2017 les FARC-EP passen a ser partit polític sota les sigles FARC. Actualment tenen representació en la càmera i el senat colombià.

Genocidi de l’UP

La Unión Patriótica és un partit polític sorgit el 1985 de la combinació de diverses forces progressistes i d’esquerra, entre elles, diversos fronts desmobilitzats de les FARC després d’un procés de pau amb el govern. El grup va patir una estratègia de persecució dels seus líders i militants, arribant a comptar quasi 5000 morts, inclosos dos candidats a la presidència. L’any 2012, la Sala de Justícia i Pau va reconèixer els fets com un genocidi polític, comés per paramilitars amb la necessària col·laboració de la força pública. El 2015, el president de la República, Juan Manuel Santos, va admetre la responsabilitat de l’estat pels fets al “no prendre suficients mesures”

Guàrdia Camperola

Estratègia d’Autoprotecció de les comunitats camperoles. La guàrdia camperola representa una autoritat a la regió que vetlla pel compliment dels drets humans d’una forma dialogada i pacífica. La conformen persones de la regió a les quals se’ls forma mitjançant una escola i el seu símbol és el boixet patriòtic i el matxet camperol.

Insurgència

Per insurgència s’entén la rebel·lió violenta contra l’autoritat, que busca derrocar l’ordre establert i substituir-lo per un altre. Al context del conflicte a Colòmbia, s’associa a aquest terme les diferents guerrilles camperoles i urbanes que van sorgir entre els anys seixanta i setanta del passat segle, cada una enfrontant l’estat amb una motivació política determinada (des del marxisme al nacionalisme bolivarià). Els principals grups insurgents del país han estat les FARC, l’ELN, l’EPL i el M19. Igual que els altres actors armats del conflicte, aquests grups han comés crims contra la població civil i greus infraccions del Dret Internacional Humanitari.

JEP (Jurisdicció Especial per a la Pau)

Marc jurídic transicional, sorgit dels diàlegs de pau entre el Govern i les FARC-EP encarregat d’investigar, esclarir i sancionar els delictes i les violacions dels drets humans que es van donar en el marc del conflicte armat, tant de guerrillers i militars com de civils.

Llei de Justícia i Pau

Marc jurídic desenvolupat l’any 2005 per regular la desmobilització de les Autodefensas Unidas de Colombia (AUC, grup paramilitar). Va ser molt criticada pel fet d’afavorir la impunitat de persones acusades de crims contra la humanitat i per la seva poca eficàcia a l’hora de garantir el dret a la veritat, la reparació i les garanties de no repetició de les víctimes

Línia groga

Al cor de la vall del riu Cimatarra, es troba una reserva de selva verge de 70.000 hectàrees que les comunitats han protegit des de fa dècades, prohibint la caça, la tala i la sembra, a la zona marcada amb una línia groga pintada als arbres. L’ACVC està treballant en la defensa de la zona, amenaçada per la presència d’or i minerals, intentant que es reconegui com a Parc Nacional Natural. Amb aquest fi, s’han fet nombrosos estudis biològics, en els quals s’han trobat diverses espècies en perill d’extinció, i una intensa feina de conscienciació i socialització amb els camperols de la zona, amb l’acompanyament d’IAP.

NN’s

Del llatí Nomes Nescio, nom desconegut. Cossos sense identificar a fosses comunes, suposadament de guerrillers caiguts a combat, però darrera dels quals sovint es troben víctimes d’execucions extrajudicials.

Pamflets

Una forma d’infondre terror que usaven els paramilitars era a través dels pamflets que repartien per les poblacions, amenaçant tant a persones concretes com a comunitats senceres. El novembre de 2016, van aparèixer al domicili de diversos integrants destacats de l’ACVC pamflets declarant-los a ells i altres persones com “objectius militars”. També s’oferia diners a qui els hi “donés de baixa”, expressió usada entre les forces armades per referir-se a les morts de guerrillers en combat.

Paramilitars

En general, s’entén per paramilitar l’acció d’un grup amb una estructura organitzada i funcions similars a la d’un exèrcit, però que no forma part de manera formal de la força militar d’un estat. En el cas de Colòmbia, els grups paramilitars s’han vinculat històricament a l’extrema dreta i a la lluita contra la insurgència. Durant anys, han actuat de manera coordinada amb l’Exèrcit (segons sentències de la Cort Interamericana de Drets Humans); i han tingut vincles amb polítics (parapolítica) o interessos econòmics. A diversos informes de l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans, eren senyalats com responsables de gran part de les violacions de drets humans al país.

Parapolítica

Nexes entre paramilitars i funcionaris públics. En declaracions d’antics caps “paras” a la fiscalia, es va donar a conèixer un gran pacte nacional, el “Pacte de Ralito”, en el qual les AUC i destacats representants polítics es comprometien a consolidar un “nou projecte de nació”. Durant el govern d’Uribe, un destacat líder paramilitar, Vicente Castaño, va declarar a una entrevista que el 35% del congrés era “amic”. Hi ha més de 500 processos oberts per parapolítica, i 42 parlamentaris que han estat condemnats.

Política de Seguretat Democràtica

Política de govern desenvolupada durant el mandat d’Àlvaro Uribe (2002-2010), amb la que es cercava assegurar el control estatal de tot el territori colombià i acabar de forma militar amb la guerrilla, després del fracàs del procés de pau del Caguán. Durant aquest període, es van registrar importants violacions als Drets Humans i al Dret Internacional Humanitari. Alguns dels casos amb més ressò són el descobriment de diverses foses comunes amb desenes de cossos sense identificar executats extraoficialment (cas de La Macarena) o l’anomenat escàndol dels falsos positius.

Refugi Humanitari

Estratègia de protecció comunitària com reacció davant situacions d’extrema violència continuada i amenaces a una regió. La constitució d’un campament a on no es permet l’entrada d’actors armats busca la protecció de les famílies en risc i la visibilització de la situació de violència davant l’estat i la comunitat internacional. IAP ha acompanyat en diverses ocasions refugis humanitaris a diferents zones del país.

Senyalaments

Acusacions infundades que relacionen a les organitzacions camperoles amb grups guerrillers. D’aquesta forma, posen en perill a qui les rep, ja que pot passar a ser objectiu dels paramilitars o la força pública. Un exemple car d’aquest patró el trobem al cas d’Erley Monroy, un camperol d’ASCAL-G, part d’ANZORC. El juliol de 2016, durant la realització d’una entrevista que IAP va acompanyar, va afirmar que se sentia preocupat per unes declaracions de l’alcalde del municipi acusant l’associació de tenir vincles amb les FARC. El novembre d’aquell mateix any va aparèixer assassinat, durant la campanya d’assetjament paramilitar contra dirigents socials.

Sobirania alimentària

El moviment social internacional Vía Campesina defineix la sobirania alimentària com “el dret de cada nació a mantenir i desenvolupar els seus aliments, tenint en compte la diversitat cultural i productiva”. Davant les polítiques que emfatitzen la seguretat alimentària, entesa com la garantia que existeixi suficient aliment per a una població determinada, la sobirania alimentària reivindica la necessitat d’aconseguir aquesta seguretat respectant el medi ambient, els cultius i les tradicions culturals de cada poble.

Subcomissió de Gènere de L'Havana

Gràcies a aquest espai, pioner a uns diàlegs de pau, durant les negociacions entre el Govern i les FARC-EP, es van incloure acords específics sobre la tinença de la terra per a la dona rural, els espais de participació o el reconeixement de la violència específica contra les dones i nenes. Després del NO al plebiscit de novembre de 2016, es van eliminar les referències al gènere per les pressions d’alguns sectors polítics i religiosos, però no van ser modificades en allò més substancial.

Zona de Reserva Campesina

Figura Jurídica de protecció territorial, present a la legislació colombiana i principal reivindicació de les associacions camperoles que IAP acompanya. Mitjançant les ZRC, es regula la possessió de la terra dels camperols sense títol de propietat; s’evita la concentració en grans latifundis; es protegeix el medi ambient enfront als macroprojectes extractius, i es fomenta la sobirania alimentària i la cultura tradicional camperola. En l’actualitat, hi ha sis ZRC reconegudes pel govern de Colòmbia i desenes més funcionant de manera autònoma.

Zonas Veredales Transitorias de Normalización (ZVTN)

Localitzacions especials on s’ha dut a terme l’entrega d’armes de les FARC i ha començat la reincorporació a la vida civil dels seus combatents en el marc de la implementació dels acords de pau de l’Havana. La seva ubicació és fonamentalment rural, a zones molt afectades pel conflicte. En funcionament entre gener i agost de 2017.