Crisi en el Guayabero

Acompanyem la Missió Humanitària

A quatre anys de la signatura de l’Acord de Pau a Colòmbia, encara són innombrables els reptes que es tenen des de la societat civil i les parts signants per a la construcció d’una pau real, estable i duradora.

En aquest context, cal ressaltar la importància que han tingut els processos organitzatius en la defensa dels drets humans i en les aportacions generades durant aquests anys en la implementació de l’Acord de Pau. Una de les línies de treball més representatives és la generació de condicions de vida dignes per als camperols i camperoles, i les persones en procés de reincorporació.

A partir de les necessitats i el treball constant les comunitats han desenvolupat diferents mecanismes de protecció i autoprotecció, que al seu torn serveixen com a eines per a l’exigència i la defensa dels drets fonamentals des dels seus territoris. Alguns d’aquests mecanismes conflueixen de manera efectiva i serveixen com a mesures cautelars per a “salvaguardar” la vida. Entre ells destaquen les mobilitzacions socials, els espais humanitaris, les cases de drets humans, les guàrdies camperoles, la dissuasió realitzada per l’acompanyament internacional i una altra sèrie de mesures que, combinades i articulades, són el resultat d’anys de treball en col·lectiu de les bases socials a Colòmbia.

Enmig d’aquest context de construcció de pau i tenint en compte les dificultats que han viscut les comunitats camperoles en el conflicte, preocupa enormement la situació actual que aguditza la crisi social de les zones rurals a Colòmbia. Des de principis de l’any 2020, organitzacions agràries i els seus lideratges posen en manifest i denuncien la violació dels drets humans. Especialment, als camperols i les camperoles que subsisteixen gràcies a la producció de la fulla de coca. En general, aquesta població se situa en zones d’accés limitat a serveis bàsics, on els costos de mobilitat són alts a causa de l’escassa infraestructura i inversió per a executar altres activitats agropecuàries, així com mínimes garanties de salut i educació per a la població.

Una d’aquestes zones és la sub regió del Guayabero a l’orient del país. Hi conviuen els colons i les colones que es van situar allí, després haver estat desplaçades de manera forçosa d’altres regions del país o a la recerca de millors condicions de vida.

Actualment, aquestes comunitats suporten problemàtiques estructurals. D’una banda, l’històric conflicte socioambiental derivat de la delimitació de Parcs Nacionals Naturals (PNN) i les prohibicions que aquesta figura implica per als camperols i les camperoles assentades en aquestes àrees -en aquesta regió es troben el PNN Picachos, PNN Chiribiquete i en el PNN La Macarena-. Igualment, existeix una problemàtica latent a causa de l’incompliment del Programa Nacional Integral de Substitució de Cultius Il·lícits (PNIS) emmarcats en el punt quart de l’Acord de Pau.

La resposta del Govern davant aquestes situacions ha estat l’Operació Artemisa o l’erradicació forçada i possible implementació de les aspersions aèries amb glifosat en els pròxims mesos. Aquestes accions agreugen la vulneració dels drets humans de les comunitats, pels fets de confrontació duts a terme per la força pública.

En aquest sentit és important la necessitat de la implementació dels mecanismes ja esmentats de protecció i autoprotecció de les comunitats, per a prevenir i contrarestar les accions de violació de drets humans des del febrer passat en els departaments del Meta i Guaviare. Davant d’aquests fets es va establir la primera Missió Humanitària per la Vida i la Pau en els Llanos Orientales i l’Orinoquía al juliol, on es va constituir la taula ambiental, i el llançament de l’Espai Humanitari el 13 de novembre.

Des de l’acompanyament internacional de IAP a la Fundació DHOC i a l’Associació Nacional de Zones de Reserva Pagesa -Anzorc-, que fa diversos anys que treballen en el Guayabero, intentem visibilitzar la situació de crisi en la qual es troben diverses comunitats de la regió.

#SeguimosAcompañando

Mira aquest vídeo per a conèixer més sobre els mecanismes de protecció i autoprotecció. En aquest cas, del Nororiente de Colòmbia i la Ruta de Protecció:


Compartir: