Covid-19 i glifosat

Complexitat dels cultius de fulla de coca al Catatumbo

El Programa Nacional Integral de Substitució de Cultius d’Ús Il·lícit (PNIS) – inclòs en els Acords de pau entre l’Estat colombià i les FARC-EP- va començar a implementar-se en 2017 vinculant a un total de 3.000 famílies en el Catatumbo[1], sense comptar amb acords col·lectius. No obstant això, la falta de recursos econòmics suficients per a la seva completa implementació dificulta, als equips regionals del PNIS, tenir les capacitats per a desenvolupar tots els seus components. A més, la falta d’articulació entre els diferents components dels acords de pau –com la reforma rural integral– i de les diferents agències nacionals involucrades en l’execució del programa, han comportat la falta de credibilitat i de legitimitat de l’Estat a la regió[2]. Aquesta incertesa de les comunitats, respecte a la completa implementació del PNIS i la falta de seguretat a la regió en relació amb els actors armats al marge de la llei, han empès a una part de la població a ressembrar[3].

Les erradicacions voluntàries, a les quals es van comprometre els conreadors vinculats al programa, es van dur a terme amb un 95% de compliment[4], mentre que la materialització dels components que segueixen a l’erradicació voluntària i que permeten el trànsit a l’economia legal per mitjà d’activitats productives –en la seva majoria agropecuàries–, han sofert considerables retards. Això és conseqüència, amb tota probabilitat, de la valoració del PNIS com a política antinarcòtica i no com a part d’una política de desenvolupament rural.

Per part seva, ASCAMCAT exigeix una erradicació pactada que no es limiti al lliurament de 36 milions de pesos com a part del Pla d’Atenció Immediata. Demanden la implementació del PNIS com una estratègia integral, que ha de ser consensuada amb la participació de les comunitats i que s’inclogui en els Plans de Desenvolupament amb Enfocament Territorial. D’aquesta manera podrien aterrar-se la Reforma Rural Integral i els altres plans continguts en els Acords finals de Pau, entre ells, els Plans Municipals de Substitució i Desenvolupament Alternatiu (PISDA). També es reclama el tractament penal diferenciat per a conreadors i conreadores, imprescindible perquè aquests es vinculin al programa. A més, aquesta proposta és més econòmica, perquè mentre la fumigació amb glifosat d’1 hectàrea té un cost de 72 milions de pesos, la substitució voluntària de la mateixa hectàrea tindria un cost de només 40 milions de pesos.

L’enfocament antinarcòtic del govern d’Iván Duque és, probablement, el que va portar de les erradicacions voluntàries per mitjà de la Força pública[5] en 2018, a la intensificació i reactivació de les erradicacions forçades en 2019. La voluntat de les comunitats és la de substituir els seus cultius, però sempre que se’ls garanteixi uns mitjans de vida que permetin la seva subsistència de manera digna.

I en el que va de 2020 s’ha continuat amb l’erradicació forçada, fins i tot enmig de la pandèmia de la COVID-19[6], incrementant d’aquesta manera la possibilitat de contagi a les comunitats del Catatumbo, ja sigui per l’alt nivell de relleus de personal de la Força Pública, com per la violació dels Drets Humans de la pagesia -així ho posa de manifest l’assassinat d’Alejandro Carvajal, presumptament a les mans de la II Divisió de l’Exèrcit durant una erradicació forçosa el passat 26 de març[7]-.

A això, se li afegeixen les activitats del Govern encaminades a la reactivació de la fumigació amb glifosat -en desús des de 2015- que, amb tota probabilitat, incrementarà la inseguretat de la pagesia del Catatumbo, tant de conreadors com de no conreadors; perpetuant així la problemàtica dels cultius il·lícits i l’absència de garanties per a la vida digna en aquest territori del Nord-orient colombià. 

Catatumbo i la seva lluita històrica per la dignitat pagesa

L’abundant biodiversitat i recursos hídrics del Catatumbo –Nord de Santander–, anys enrere, permetia als seus habitants viure de l’agricultura amb una producció abundant del pancoger[8]. Segons els seus propis habitants, la fulla de coca i el seu cultiu va arribar per primera vegada al Catatumbo a la zona rural de la Gabarra -municipi de Tibú- a la fi de la dècada dels vuitanta i es va consolidar cap a mitjans dels noranta a través de la seva expansió a altres zones rurals del municipi, com a Camp Dos i corriols confrontants amb els municipis de Teorama, Sardinata i El Tarra[9]. Encara que amb diverses versions, la majoria conflueixen en el fet que la introducció de la llavor o la mata va ser importada per persones externes a la regió. A més, no es va deure a la política econòmica dels actors armats al marge de la llei, sinó que va ser el resultat de la interacció d’aquests en les complexes dinàmiques regionals[10].

El factor econòmic va ser determinant en la transformació de l’agricultura tradicional cap al cultiu de la fulla de coca. D’una banda, la liberalització i l’obertura econòmica a principis dels noranta va provocar sobre les economies agrícoles tradicionals uns efectes negatius, que van ser decisius en aquelles zones que mancaven d’unes condicions bàsiques per a la comercialització, principalment, infraestructures de mobilitat; en contraposició a la facilitat de producció i, sobretot, de la comercialització de la fulla de coca. Per una altra banda, el tancament de la refineria d’Ecopetrol en Tibú i en Río de Oro-Puerto Barco en la mateixa dècada va causar la degradació de les condicions de vida de la població que estava vinculada a l’economia petroliera[11],  influint en la consolidació i l’expansió del cultiu de coca en el Catatumbo. Aquests cultius es van estendre a la zona alta del Catatumbo en els 2000, expandint-se en el 2008 i de manera exponencial des del 2010.

Així, el municipi de Tibú va passar de les 5.000 ha sembrades en 1997 a les gairebé 9.700 ha en el 2001. D’acord amb l’Observatori de Drogues de Colòmbia, el municipi de Tibú va passar de contenir 1.905 ha amb cultius en el 2013 a les 16.097 ha en el 2018, passant a ser el municipi amb més hectàrees conreades en l’àmbit nacional fins a l’actualitat[12].

Per a atallar aquesta economia il·lícita, des de mitjan dècada dels 90 l’Estat colombià ha centrat les seves polítiques antinarcòtiques en l’erradicació combinada amb programes de desenvolupament alternatiu per a les poblacions que subsisteixen mitjançant aquests cultius. No obstant això, cap d’aquests plans de desenvolupament mai va aconseguir els seus objectius. El maig del 2000, en el marc del Pla Colòmbia es va desenvolupar l’Operació Motilón, en la qual es van fumigar més de 9.500 ha dels corriols del 25, Vetas Central i La Pradera[13]. Sense alertar a les comunitats ni tampoc a les autoritats territorials, es va usar per primera vegada la fumigació amb glifosat en el Catatumbo com a mètode d’erradicació.

Les comunitats van respondre amb manifestacions de protesta en la primera quinzena de juny del 2000. No obstant això, aquesta modalitat d’erradicació va definir les polítiques antinarcòtiques nacionals fins al 2013, amb el rècord anual registrat en 2003 amb gairebé 14.000 ha fumigades[14], coincidint amb l’execució de la Política de Defensa i Seguretat Democràtica durant el primer mandat d’Álvaro Uribe Vélez. Les fumigacions van causar greus situacions humanitàries, com exemplifica la instal·lació d’un refugi humanitari per part de l’Asociación Campesina del Catatumbo (ASCAMCAT) en el 2009 en el municipi de Teorama, a causa dels desplaçaments que va ocasionar aquesta pràctica, que es va sostenir fins a 2010.

A conseqüència del Paro Nacional Agrario l’any 2013 que va liderar ASCAMCAT, i en el qual es va advocar per la substitució gradual en el marc del Pla de desenvolupament de la Zona de Reserva Campesina del Catatumbo, es va aconseguir mantenir en suspensió aquest tipus d’erradicació forçosa a la regió. Quant a les erradicacions manuals (terrestres), en 20 anys es van erradicar més de 19.000 ha. Els municipis amb majors intervencions d’aquest tipus van ser Sardinata i Tibú[15]. Aquest tipus d’erradicació ha precedit tradicionalment, fins a la seva suspensió, a la fumigació amb glifosat. No obstant això, si bé en 2015 es va prohibir l’ús de glifosat per a la fumigació de cultius de coca, no va ocórrer el mateix amb les aspersions manuals, de manera que s’ha continuat usant aquest químic cancerigen per a l’erradicació[16].

 

 

[1] Oficina de les Nacions Unides Contra la Droga i el Delicte – UNODC, Informe No. 19. Presidencia de la República de Colombia. Pàg. 3

[2] Garzón, Juan Carlos; Gélvez, Juan David; Bernal, José Luis, ¿En qué va la sustitución de cultivos ilícitos? Fundación Ideas para la Paz, Bogotá, 2019. ISBN 978-958-5517-21-9. Pàgs. 12, 16.

[3] Íbid. Pàg. 7.

[4] Oficina de les Nacions Unides Contra la Droga i el Delicte – UNODC, Informe No. 19. Pàg. 8.

[5] Garzón, Juan Carlos; Gélvez, Juan David; Bernal, José Luis, ¿En qué va la sustitución de cultivos ilícitos? Fundación Ideas para la Paz. Pàg. 24.

[6] Ascamcat [@AscamcatOficia]. (22 d’abril de 2020). a pesar de las solicitudes que se han hecho en el último mes para que cesen los operativos de #ErradicaciónesForzadas, por el #Covid19Colombia estos se mantienen en el Catatumbo Municipio de #Sardinata persistiendo las protestas masivas en la zona. Twitter. https://twitter.com/AscamcatOficia/status/1252728356983975937

[7] Ascamcat [@AscamcatOficia]. (26 de març de 2020). #Denuncia hacia las 3:oo p.m. en la vereda Santa Teresita #Sardinata @COL_EJERCITO asesino a Alejandro Carvajal quien se encontraba en el asentamiento humanitario que crearon comunidades afectadas por erradicaciones forzadas y violentas ordenadas @IvanDuque en el #Catatumbo. Twitter. http://twitter.com/AscamcatOficia/status/1243385430520676353?s=19

[8] Béns bàsics de l’alimentació en la població colombiana com el blat de moro, el fesol, la iuca o el plàtan, entre altres.

[9] Centre Nacional de Memòria Històrica, Catatumbo: memorias de vida y dignidad. CNMH, Bogotá, 2018. ISBN 978-958-5500-15-0. Pàg. 422.

[10] Íbid. pàg 444.

[11] Íbid. pàgs. 428, 429.

[12] http://www.odc.gov.co/sidco/oferta/cultivos-ilicitos/departamento-municipio

[13] Centre Nacional de Memoria Històrica, Catatumbo: memorias de vida y dignidad. Pàg. 478

[14] http://www.odc.gov.co/sidco/oferta/cultivos-ilicitos/departamento-municipio

[15] Ídem.

[16] Centre Nacional de Memòria Històrica, Catatumbo: memorias de vida y dignidad. Pàg. 480.


Compartir: