Dret Internacional Humanitari i Drets Humans a Colòmbia

El treball d’acompanyament internacional d’IAP a Colòmbia té molt a veure amb aquests dos conceptes. Per una banda, van ser les violacions sistemàtiques als drets humans i al Dret Internacional Humanitari, i la impunitat amb la qual comptaven a les zones rurals del país, les què ens van portar a encetar aquest projecte. D’altra banda, són les normes jurídiques internacionals basades en aquests drets les nostres principals eines per interlocutar a terreny i mantenir unes reunions d’incidència política. Des de IAP no fem denúncies directes, ja que són les mateixes organitzacions locals les que tenen els coneixements i la legitimitat per fer això, però sempre tenim molt present la legislació internacional i la constitució colombiana a l’hora d’actuar.

 

Violacions al Dret Internacional Humanitari i als Drets Humans a Colòmbia.

Durant les cinc dècades que s’ha allargat el conflicte armat a Colòmbia, les violacions als drets humans i al Dret Internacional Humanitari han estat massa freqüents al país. D’alguna forma, es va arribar a legitimar, si no a normalitzar, l’ús de pràctiques clarament contraries a la legalitat nacional i internacional, a emmarcar-les al context de la guerra. Encara que el Govern és qui ha de garantir el compliment dels drets, també la insurgència, els paramilitars i determinades empreses han tingut en major o menor grau la seva part de responsabilitat.

Per part de l’Estat, s’han vulnerat de manera sistemàtica durant molts d’anys principis fonamentals del DIH. Mitjançant l’exèrcit, s’ha estigmatitzat i fustigat a la població rural, sense fer distincions entre civils i insurgents. Detencions arbitràries, retencions il·legals, restricció de la llibertat de moviments, execucions extrajudicials, desaparicions forçoses, atacs a nuclis urbans, bloqueigs alimentaris i de medicines… han sigut fets quotidians per a molts camperols i camperoles. A més a més, durant molts d’anys ha existit una provada connivència entre Exèrcit, poder polític i paramilitars (parapolítica). La pitjor època respecte a la violència estatal va tenir lloc durant els anys 2000, coincidint amb l’anomenada Política de Seguretat Democràtica. L’escàndol dels “falsos positius” i l’existència de foses comunes són un clar exemple. L’estat de Colòmbia ha estat condemnat a més de 10 ocasions per la Cort Interamericana de Drets Humans.

Els grups insurgents també han utilitzat mètodes de guerra prohibits. Els que més han afectat la població colombiana han estat l’extorsió i el segrest com a mètodes de finançament, els homicidis selectius, l’ús de mines antipersones com tàctica defensiva i el reclutament de menors d’edat. Durant les seves accions ofensives contra la força pública freqüentment han estat morts civils i han estat malmesos béns protegits. Les FARC-EP, durant el procés de pau, han perdut perdó públic per aquests actes en diverses ocasions.

Respecte als paramilitars, el mateix Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans al país ha clarificat aquests grups com els principals responsables de les violacions de drets humans al país. Amb el pretext de combatre les guerrilles, han seguit una estratègia de control territorial, aconseguida a través de mètodes com tortures, massacres, desplaçament forçat, desaparicions i violència sexual sistemàtica. Durant els anys 80 i 90, van portar a terme el conegut com genocidi polític de la Unión Patriótica. Els grups paramilitars han estat finançats per terratinents i empreses multinacionals extractives o agroindustrials, responsables indirectes d’aquests actes.

Defensors i defensores de Drets Humans a Colòmbia

Davant d’aquestes situacions, són moltes les persones que han decidit treballar pel respecte, la garantia i la difusió dels drets humans i el DIH. Ja sigui de manera individual, ja sigui dins d’una organització, és una ocupació molt perillosa. Les amenaces, atacs i assassinats per part de paramilitares han estat una constant a Colòmbia des de fa molts d’anys, agreujada inclús des de la signatura dels Acords de Pau el 2016; i per part de l’estat també hi ha hagut una estratègia de criminalització que ha portat a molts d’ells a presó sota acusacions sense fonaments (falsos positius judicials).

Són persones que assumeixen una tasca fonamental tot assumint un greu risc personal. Per això, des de IAP hem estat acompanyant-les des de la nostra entrada al país, reconeixent la seva incansable labor, mostrant-los tot el nostre suport i generant espais de seguretat.