Camperols i camperoles

Quan parlem de camperols i camperoles a Colòmbia, no només parlem de persones que viuen i treballen al camp. Ser camperola és tota una identitat social, cultural i, fins i tot, política. Igual que indígenes i afrodescendients, grups amb els quals comparteixen les zones més oblidades del país i els seus problemes, la pagesia té una sèrie de reivindicacions front l’estat: el dret al territori, al medi ambient i a la sobirania alimentària.

Al país hi ha enormes extensions de terreny rural on històricament no han arribat els serveis socials mínims ni les infraestructures necessàries per garantir una vida digna; i, a l’hora, existeixen enormes hisendes i latifundis, concentrats en molt poques mans, dedicats a l’agroindústria, o els grans projectes miners i petroliers que acaben amb la vocació agrícola del sòl i amb la cultura tradicional camperola.

Conflicte:

El conflicte a Colòmbia, ha estat i és un conflicte rural, originat i sostingut pel mal repartiment de la terra i l’abandonament estatal del camp. El germen de les guerrilles es troba en camperoles liberals o comunistes que es van aplegar en grups de defensa armada durant l’època coneguda com “la Violència”, després de l’assassinat de Jorge Eliécer Gaitán. Aquests grups van ser freqüentment atacats per l’Estat o per la policia “chulavita” conservadora, antecessors dels paramilitars. El cas més emblemàtic va ser el del turó de Marquetalia, el 1964. Allà van néixer les FARC, després del bombardeig, recolzat pels Estats Units, a un grup de famílies camperoles que s’havien establit en una comunitat auto organitzada.

Precisament per aquest origen rural del conflicte, la pagesia ha patit especialment les conseqüències. La guerra s’ha fet al camp. Fills i filles de les camperoles són els que més han mort, amb o sense uniforme. Són les desplaçades, les torturades, les desaparegudes, les violades. A més a més, ha existit (i encara existeix) una gran estigmatització per part del Govern i la Força Pública. Qualsevol camperola que hagi reclamat els seus drets, ha estat sospitosa de fer part de la guerrilla. Grups paramilitars han realitzat autèntiques massacres de líders i lideresses socials, sota el pretext d’estar lluitant contra la insurgència: encara avui moltes persones segueixen greument amenaçades pel seu treball comunitari i en defensa dels drets humans.

Una de les conseqüències més greus que ha portat la guerra és el desplaçament forçat i la falta de formalització en la tinença de la terra. Les persones que fugen de la violència, sovint s’estableixen a zones forestals deshabitades, sense títol de propietat (són els anomenats “colons”). Això fa que siguin especialment vulnerables davant nous desplaçaments i queden indefensos a l’hora d’exigir el seu dret a la reparació.

A més a més, aquesta inestabilitat i la falta d’alternatives viables ha conduït a què, per moltes famílies, l’únic mitjà de subsistència sigui el cultiu de fulla de coca, el que els converteix en un blanc fàcil de la persecució estatal.

Zones de Reserva Camperola:

Davant aquesta falta de garanties, des del camp s’ha dut a terme un important treball d’organització pròpia. Durant dècades, els serveis de salut, educació, les carreteres o les normes de convivència s’han gestionat de forma comunitària, des de les Juntes d’Acció Comunal. Moltes d’aquestes juntes s’agrupen en Associacions Camperoles, des de les quals lluiten de manera conjunta pels seus drets i reivindiquen una pau justa i duradora pel país.

Una de les principals demandes d’aquestes associacions és la creació de Zones de Reserva Camperola als seus territoris. La ZRC és una figura jurídica, present a la legislació colombiana des de 1991 que intenta formalitzar les parcel·les, impedir la concentració de terres, protegir els cultius i formes productives camperoles i aturar l’avanç de la desforestació al país. En aquestes zones, cada propietari o propietària té dret a un nombre d’hectàrees determinat (calculat en Unitats Agrícoles Familiars, que depenen de la qualitat de la terra, del clima…), i des de la mateixa comunitat s’elabora un Pla de Desenvolupament Sostenible, amb el qual s’intenta combinar les necessitats dels habitants de la regió amb el respecte pel medi ambient.