El conflicte

Durant els últims 50 anys, el país ha estat immers en un conflicte social, polític i armat en el qual s’han confrontat diversos actors: grups insurgents camperols i urbans (com les FARC o l’ELN) aixecats en armes contra l’Estat davant situacions d’abandonament i repressió; la força pública que intenta mantenir l’statu quo existent; i grups paramilitars d’extrema dreta. A la violència directa de les parts armades, s’ha de sumar una profunda violència estructural; a causa de la guerra, una minoria ha anat acumulant terres i riquesa a costa de les vides de les classes populars.

El conflicte ha passat per moltes etapes: processos de pau, desmobilitzacions de diferents grups, períodes guerreristes de repressió estatal, paramilitarisme institucionalitzat i, fins i tot, un genocidi polític contra el partit d’esquerra Unión Patriótica. Les influències externes i els diferents interessos econòmics també han suposat un enquistament de les hostilitats. El narcotràfic, l’existència d’empreses transnacionals extractives i l’interés d’EEUU en mantenir el control de la zona amb plans d’ajuda militar, han contribuït que s’arribi a nivells de violència molt elevats.

La violència arriba a la seva màxima expressió durant el govern d’Álvaro Uribe Vélez (2002-2010), amb l’anomenada Política de Seguretat Democràtica, durant la qual les violacions als drets humans van ser tan freqüents que la situació va arribar a un punt insostenible. Després d’aquesta traumàtica etapa, el 2012 s’inicia un procés de diàleg a La Habana entre les FARC-EP, principal grup insurgent del país, i el govern, que culmina el novembre del 2016, donant pas a una nova fase d’implementació dels acords i construcció d’una nova Colòmbia en pau.

Al setembre de 2017 les FARC-EP oficialment passen a ser partit polític sota les sigles FARC, tenint representació en la Càmera i en el Senat d’acord als pactes a l’Havana.

Actualment, no s’està complint amb l’establert a l’Havana i els acords de pau pengen d’un fil. A més, amb el nou president Iván Duque, es preveu una reculada en els avanços dels punts establerts i en les garanties de reincorporació dels i les ex combatents.