Protección territorial

L’abans i el després d’una Línia Groga

Acords de la comunitat protegeixen la selva verge a la Vall del Cimitarra

El dia que van confirmar la meva sortida a Colòmbia estava a casa, escrivint. I tres mesos després segueixo amb les mans pegades en el teclat, però sobre una altra taula i a un altre país.

Vaig decidir venir a Colòmbia, no per ensenyar a ningú ni pujar el meu ego, sinó per aprendre i entendre la cultura d’aquest país i la gestió del conflicte per part dels seus habitants. Per aportar el meu granit de sorra en la defensa dels Drets Humans.

Sabia que no anava a ser una experiència fàcil al principi i que l’adaptació al nou ambient, companyes i treball anaven a ser un repte de creixement i superació personal, i més quan deixes enrere durant un any a els qui més vols.

Diuen que hi ha un acompanyament que et marca, un punt clau que fa que no et penedeixis d’acceptar el repte de formar part de l’acompanyament internacional amb IAP. Per a mi va ser el recorregut amb l’Associació Camperola del la Vall del Riu Cimitarra (ACVC) i el mitjà de comunicació Agencia Premsa Rural. L’objectiu de l’expedició va ser l’elaboració d’un documental sobre la importància de l’existència de la Línia Groga, un àrea de més de 70 mil hectàrees en el Sud de Bolívar, que no ha estat intervinguda gràcies als acords comunitaris que han permès conservar més de 500 espècies de la Serranía de San Lucas i els aiguamolls del Magdalena Mitjà.

En els anys 80 camperoles i camperols de tot el país, víctimes del conflicte armat, van colonitzar aquesta zona, van delimitar un espai envoltat per pintades grogues i van crear comitès de terres per ordenar el territori, protegir la biodiversitat i garantir una vida digna. A la zona es va prohibir caçar, sembrar i talar.

Més endavant, en 1993 amb Carlos Ramírez com a promotor, es va signar l’acord de la Línia Groga. Entre 1998 i 2010, en l’època més dura del conflicte armat, es van ratificar els acords de Línia Groga. En 2016 es van establir els mandats comunitaris (MCPVDR).

Avui dia és l’última zona de selva humida verge representativa d’aquest ecosistema al centre nord del país, amb un elevat grau de conservació de la biodiversitat. Algunes de les espècies protegides en perill d’extinció són la danta, l’ós d’anteojos, el momo titi, la granota cristall, el paujil, el tigrillo, el jaguar i el puma.

Els qui han assegurat i asseguren la cura de la zona per evitar l’entrada de multinacionals i/o particulars són les pròpies comunitats. De fet, les Juntes d’Acció Comunal -els representants de la població-, juntament amb l’ACVC estableixen les normes de conservació ambiental. És per això, que durant l’enregistrament del documental, diverses persones van sentir curiositat i desconfiança pel veritable motiu del treball audiovisual. Van manifestar la seva preocupació per que aquesta publicitat, més que crear un precedent per a la conservació de les zones naturals del país, cridés l’atenció del Govern i entitats que volguessin entrar a la zona i subestimaran el treball de protecció que ha exercit la comunitat durant tots aquests anys, perjudicant amb això el compromís i conservació de la Línia Groga.

Pura selva verge

Comencem el nostre acompanyament amb un arriero i set mules. Una vegada superada la primera prova amb Mora, la mula a la qual confiava la meva vida, el paisatge que vaig descobrir davant els meus ulls va ser increïble. Els colors de la selva, els sons dels animals i el fluir de l’aigua… Sensacions que em van transportar a un lloc on el temps i l’espai giraven sobre si mateixos.

Durant l’entrada a la zona, arribem on estaven pintades les línies grogues, esborrades pel temps. I malgrat la tempesta tropical, vam poder observar algunes de les espècies que habiten la zona, com a micos i tucanes.

Totalment xopades, seguim caminat per racons en els quals mai m’hagués imaginat, pujant muntanyes, creuant falltes i baixant pel fang a ritme de tobogan.

Per preservar aquesta biodiversitat és important la labor de visibilización de la Línia Groga i el treball que les comunitats fan per protegir-la. I ja no solament en el Magdalena Mitjà, en tot el país la pagesia colombiana i els seus líders i lideresas defensen els drets de la comunitat i l’entorn, anteposant els seus propis interessos i les seves pròpies vides en pro de la defensa dels Drets Humans.

Així que, malgrat les llargues caminades, les picades d’insectes i el dolor d’esquena, al final amb el que et quedes és amb la força que transmet la pagesia en la seva lluita, les experiències compartides, el coneixement adquirit i el treball realitzat que, encara que de vegades sembli invisible, sempre mereix la pena.

 

Protección territorial en Colombia, línea amarilla

Selva verge a la Serranía de San Lucas (Linia Groga)


Compartir: