Acompañant en temps de COVID-19

«Els sicaris no han entrat en quarantena en el fet d'atacar líders», diu Juan Carlos Quintero

Un podria pensar que IAP ha parat a causa del context de confinament. Això no és així. Ni IAP, ni les organitzacions acompanyades han parat el seu treball, ja que les vulneracions de Drets Humans a Colòmbia tampoc ho han fet. Com a organització d’acompanyament internacional seguim aquí, treballant al seu costat, encara que la nostra manera de fer-ho hagi canviat.

Hem de ressaltar la visió que tenen les organitzacions del territori sobre l’acompanyament internacional. Ho consideren una eina molt positiva que permet que aquests líders i lideresses socials arribin a espais on potser sense acompanyament els resultaria més difícil. Per a ells, entrar a regió sempre és complex i els suposa un risc elevat i consideren que gràcies a l’acompanyament internacional aquest risc disminueix. Tal com comenta Juan Carlos Quintero, líder social d’ASCAMCAT, l’acompanyament internacional segueix molt vigent avui dia. Quan es va produir la signatura dels Acords de Pau, es va plantejar la necessitat de continuar amb l’acompanyament internacional. Una necessitat que s’ha confirmat que avui dia, ja que es continuen produint vulneracions i fustigacions a comunitats senceres.

Després d’haver parlat amb diversos líders i lidereses socials de les organitzacions acompanyades, hem redefinit la nostra línia de treball per a poder continuar visibilitzant l’esforç que estan realitzant aquestes organitzacions.

En aquesta nova etapa, el treball d’IAP es centra en una treball de monitoratge i contacte permanent de la seguretat dels líders i lideresses pel fet que els seus assassinats no han entrat en quarantena. Aquest monitoratge s’està donant mitjançant una comunicació constant per a veure com està la situació de Drets Humans a les diferents regions. D’aquesta manera, a IAP continuem fent un treball de visibilització davant la comunitat internacional i institucions locals, departamentals i nacionals de Colòmbia. Tal com diu Annye Páez, de l’ACVC, IAP en aquests moments és vital que faci un treball de «acompanyament polític» i que faci d’altaveu dels comunicats i denúncies que fan les organitzacions acompanyades.

En aquests moments estem potenciant el treball d’incidència política i buscant nous canals per a fer el nostre treball.  Aquestes últimes les entitats acompanyades també han buscat noves maneres de fer el seu treball. Edilberto Daza, de la Fundació DHOC, comenta que la nova normalitat per a ells és realitzar reunions per videoconferència per a poder analitzar el context. Diu també que han creat espais digitals amb altres defensors de Drets Humans, la qual cosa s’ha materialitzat en una Coordinació de Drets Humans que engloba als departaments del Meta, Guaviare i Caquetá.

Des que va començar el confinament han estat assassinats més d’una desena de líders i lideresses socials; s’està produint en diversos punts del país erradicació forçada per part de la Força Pública i les comunitats indígenes, pageses i afros continuen sofrint vulneracions. En aquest nou context tot això s’ajunta amb el risc de contagi del virus i la falta de garanties alimentàries. Per tot això, tal com ens transmeten les organitzacions acompanyades, el treball de IAP a Colòmbia continua sent necessari i toca adaptar-se a aquestes noves dinàmiques que es presenten.

Finalment, agrair molt a Donya Irene i Annye Páez de la ACVC, a Juan Carlos Quintero de ASCAMCAT, a Doris Rivera de ANZORC i a Edilberto Daza de la Fundació DHOC pel temps que han dedicat a parlar amb nosaltres. Sense les seves aportacions, ni aquest article ni el treball de IAP tindrien cap sentit.


Compartir: