masacre de segovia

30 anys de la massacre de Segovia

IAP acompanya els actes de commemoració i memòria en el nord-est antioqueny.

El passat 11 de novembre es van commemorar els 30 anys de la massacre de Segovia -nord-est d’Antioquia- on 43 persones van ser assassinades per militars i paramilitars per recolzar una alternativa política, la Unió Patriòtica, que desafiava els partits polítics tradicionals; més de 3000 dirigents, militants i simpatitzants de la UP van ser exterminats a tot el país entre 1984 i 2002. Els habitants del municipi al costat de les organitzacions socials presents al territori, l’ACVC, CAHUCOPANA i Reiniciar, van sortir al carrer per recordar a les seves víctimes, exigir justícia i explicar la veritat.

Durant la marxa, els familiars de les víctimes i el poble segovià van recórrer algun dels llocs, on fa trenta anys, sobre les 6 de la tarda, va tenir lloc la massacre.

Les cases es revesteixen de blanc; banderes, globus i mantillas recobreixen els carrers. En aproximar-nos a unes de les cases, l’orquestra, que encapçala la marxa, dóna pas, amb el so solitari d’una trompeta, al testimoniatge dels familiars. Aquests esperen en les portes el seu torn per parlar i compartir com van viure aquesta tarda de l’11 de novembre del 88, tots s’apropen i en silenci els escolten, un calorós aplaudiment i el so dels tambors són el senyal per continuar caminant.

La gent treu el cap des de les finestres, les mans dels veïns envolten les reixes de les portes i des de dins observen la marxa. Unes altres se sumen al recorregut i unes altres tanquen les portes i corren les cortines.

En arribar a la plaça central, trobem 43 cadires buides, porten els noms de cadascuna de les persones assassinades en la massacre; entre els arbres pengen fotografies que narren i mostren el succeït. La gent s’apropa, moltes reconeixen a coneguts i amics en les fotografies, els majors expliquen als més petits com ho van viure, unes altres es reconeixen a si mateixes marxant fa diversos anys enrere. Mentre la comunitat observa les imatges, sonen de fons les cançons de Macías, el cantador del nord-est antioqueny, que a través de les seves cançons narra vivències pròpies i col·lectives que recullen les històries de la regió.

La importància la memòria històrica de la massacre és un dels eixos principals de la trobada. La importància de recordar i no oblidar, d’explicar i conèixer, perquè d’aquesta manera no es torni a repetir el que fa trenta anys va viure la comunitat de Segovia, del nord-est antioqueny i de Colòmbia.

 

Galería de fotos:

  • 30 años de la masacre de Segovia
  • acompañamiento internacional

Compartir: